Els nostres fills adolescents no són uns estranys. Ara tenen granets i mitja barba en comptes de borrissol, però són ells. Demanen arribar tard, mentre que abans demanaven que nosaltres arribéssim d'hora. Demanen explicacions quan abans demanaven contes, però són ells. Mirant-los bé als ulls, trobarem el nen o la nena que van ser. Són els mateixos ulls que ens miraven amb tendresa, els que ara ens miren reptadors i altius, intentant trobar el seu lloc en el món que just acaben de descobrir.
"Se'ns ha instal·lat un estrany a casa"?
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.