No fa pas gaire, el Consell Interreligiós de Catalunya – GTER convocà una trobada de Diàleg Interreligiós, Sostenibilitat i Educació en el Seminari Conciliar de Barcelona. La temàtica presentada fou sobre la importància i el significat de l’aigua en cada tradició. El resultat fou realment enriquidor, el respecte vers la Creació i concretament en l’element aigua, fou convergent en tots els testimoniatges que es recolliren.
Així, agafant el fil, avui m’és molt adient parlar de l’aigua en la tradició de les esglésies ortodoxes, ja que està molt proper el dia que es celebra la “Gran Benedicció de les Aigües” en moltes esglésies, el 6 de gener i especifiquem:
Mentre unes esglésies ortodoxes, el 6 de gener celebren Nadal (segons el calendari julià) d’altres esglésies com Grècia, Romania, Bulgària i esglésies sorgides de la diàspora en l’Europa occidental i Amèrica, celebren la Teofania: el Bateig del Crist, és el dia en què es beneeixen les aigües: mars, rius, llacs, pous, fonts i dins del temple, amb grans recipients o pila baptismal, en què, un cop l’aigua beneïda els fidels s'emportaran en ampolletes a casa seva i que, durant l’any la utilitzaran per accions curatives o benediccions sobre persones o objectes.
Així, podem saber que, a Grècia, per donar un exemple, com d’altres països, aquest dia és un dels esdeveniments religiosos i culturals més significatius arrelats al país. A totes les ciutats, poblets, i localitats la gent es reuneix per a participar d’aquesta cerimònia religiosa. A Rússia per exemple, sovint veiem en les aigües glaçades com el sacerdot s’introdueix dins d’elles i les beneeix.
La celebració comença en un ofici solemne a l’església i, tot seguit es forma una processó cap al lloc proper on es troba l’aigua, bé sigui al mar, riu, llac, pou, font.... com hem esmentat anteriorment. El sacerdot beneeix l’aigua, donant sentit de purificació i renovació de la vida.
A Grècia, molt especialment, es celebra de manera molt viva, pel fet que és un país que està profundament vinculat amb el mar; en el moment en què el sacerdot llença una creu, que sol ser de fusta, a l’aigua, els nadadors si submergeixen per recuperar-la. El qui l'aconsegueixi rebrà les benediccions per a la salut i prosperitat i podrà guardar la creu a casa seva, fins a l’any següent, segons les tradicions locals. Aquesta tradició que està tan arrelada amb un esperit comunitari, fa que molta gent contempli el fet.
Aquest dia és un dia d’unitat. Es comparteixen àpats festius, on s’intercanvien els bons desitjos per l’Any Nou. Al llarg de la costa, els pescadors beneeixen les seves embarcacions, a fi que la pesca sigui abundant.
Aquest dia de Teofania, ens recorda el Bateig de Crist i no oblidem que la iniciació del cristià té totalment a veure amb l’element aigua, que, segons la tradició ortodoxa és per immersió. En el moment de la immersió dins de l’aigua, el sacerdot a priori la beneeix i introdueix els dits de la mà dreta dins d’ella, fent el senyal de la creu.
La fotografia de dalt, ens mostra el moment en què el sacerdot ortodox, s’endinsa dins del mar, en una platja d’Alacant, llençarà la creu i serà el moment en què els joves intentaran recuperar-la.
La Gran Benedicció de les Aigües testimonia amb plenitud el respecte vers la Creació i com hem de ser partícips d’allò que el Creador, quan finalitzà la seva obra, veié que tot era Bo.
