Els versets que llegim a l’evangeli d’aquest diumenge (Jn 16,12-16) provenen del discurs de comiat de l’evangeli de Joan, contingut en els capítols 13-17. En ells hi ressonen les paraules de Jesús anunciant el do de l’Esperit als deixebles.
Es percep clarament que L’Esperit es presenta com el continuador de l’obra de Jesús. Un cop Jesús ha deixat els deixebles, l’Esperit pren el relleu. La presència de l’Esperit substitueix la presència de Jesús o, dit d’altre manera, la presència de Jesús pren una forma nova: l’Esperit. No es dóna fins que Jesús ha mort (7,37-39). La seva actuació no comença fins que Jesús se’n ha anat. Lluc ho exposa molt clar i gràficament en el llibre dels Fets (1-2) quan el do de l’Esperit no es produeix fins que Jesús ha pujat al cel.
L’Esperit és do i el donador n’és el Pare (14,16.26; 15,26). Fixem-nos que en l’escena del baptisme es mostra com Jesús posseeix l’Esperit (1,33) com a do que prové del cel, és a dir, del Pare. Al tenir l’Esperit, Jesús el pot lliurar a l’hora de la seva mort. “Llavors inclinà el cap i va lliurar l'esperit” (19,30). Entregar l’esperit pot ser una manera de dir que Jesús mort físicament, però pot tenir un sentit que vagi més enllà: el de l’entrega i donació de tot el que Jesús és i té. A qui el lliura? Al Pare que és qui li ha donat, però també a la primera incipient petita comunitat, reunida al peu de la creu i representada per Maria i el deixeble estimat. Aquest do que comença a la creu s’intensifica i arriba a la seva plenitud en el do de l’Esperit, que Jesús fa als deixebles en la seva aparició (20,22).
L’Esperit es converteix en clau de comprensió de tot el que s’ha dit en l’evangeli de Joan. L’ensenyament de l’Esperit no és una novetat inèdita, sinó que està en continuïtat amb tot el que Jesús ha ensenyat. Desapareixen els enigmes i les obscuritats de les paraules de Jesús; amb l’Esperit, l’ensenyament de Jesús esdevé clar i transparent.
L’Esperit de la veritat conduirà a la veritat sencera (v.13). Per un científic la veritat és aquella certesa que s’obté mitjançant mesuraments, quantificacions i comprovacions exactes. No es tracta aquí d’aquest concepte racional de la veritat. Plató ensenyava que, a més de la veritat que s’obté amb el raonament lògic de la filosofia, existeix la veritat que s’amaga en els mites. Quan a l’evangeli de Joan es parla de veritat tampoc té aquest sentit que li donava Plató. També cal alertar que veritat no s’ha entendre en l’evangeli de Joan en el sentit que li donaven els gnòstics: La veritat, emanació d’una força creadora s’ha d’aconseguir amb l’esforç del coneixement i és el pol o contrapunt oposat a la falsedat i mentida del nostre món corrumput.
La veritat és un dels conceptes cabdals de l’evangeli de Joan. No és una acumulació de dades, de saber i saber moltes coses. No és la veritat científica, ni mítica ni gnòstica. La veritat és el projecte de Déu que s’ha revelat en Jesús. La Paraula, el logos de que parla el pròleg de l’evangeli s’ha d’entendre com el projecte de Déu sobre tota la humanitat. Quan l’Esperit ens condueix a tots els racons de la veritat ens fa conèixer el pla de Déu per a tothom i per sempre; per això revelar el futur -“us anunciarà l’esdevenidor” (v.13)- forma part de la revelació de l’Esperit.
Festivitat de la Santísima Trinitat
26 de Maig de 2013
