Comentari a l’evangeli del diumenge 25 durant l’any. B
Tots els evangelis sinòptics contenen cadascun d’ells tres anuncis de la passió, mort i resurrecció de Jesús. Això és un indicatiu de que la teologia de la creu arriba a tenir per ells una importància de primer ordre. A l’evangeli d’aquest diumenge llegim el segon anunci que es troba a l’evangeli de Marc (Mv 9,30-37 ).
Es coherent pensar que Jesús podia preveure la seva mort. De fet, Marc ja ha informat que desprès d’una guarició en dissabte fariseus i herodians havien pres la decisió de perdre’l (3,6). La mort tràgica de Joan Baptista (6,14-29) havia d’impactar fort en el projecte de Jesús. Ell va predicar el Regne de Déu i l’oposició al seu missatge li portà a pensar que la implantació del Regne passava per la realitat tràgica de la seva mort.
“Serà posat a les mans dels homes”. El verb grec que tradueix “serà posat” és “paradidotai” una forma del verb “paradidomai” que es sol traduir per entregar. Hi ha un passatge de l’Antic Testament que resulta il·lustratiu pel que fa al significat d’aquest verb. El text parla de David que perdona la vida de Saül”. Concretament diu: “Posaré el teu enemic a les teves mans i podràs fer-ne el que vulguis”. La versió dels LXX usa el verb “paradidomai” que traduïm per posar a les mans. Jesús serà posat a mans dels homes perquè aquest en facin el que vulguin.
El verb “paradidotai” està en temps present i en passiu. El present pot fer pensar en la imminència de la mort de Jesús que s’escaurà a Jerusalem. A la pregunta de qui és que entrega Jesús a la mort es pot pensar en Judes o en les autoritats religioses d’Israel que entregaran Jesús als romans. Però la forma passiva porta a pensar en el passiu diví i, en aquest cas, seria el Pare que entrega Jesús a la mort (Rm 4,25; 8,32). Això posa de relleu que el fet de ser entregat Jesús a la mort està d’acord amb els designis salvífics de Déu, que no depèn de la voluntat dels executors històrics de l’entrega, sinó que respon a quelcom que va més enllà: el projecte per part de Déu d’intervenir en la història humana.
Hi ha una diferència notable entre el primer i segon anunci de la passió pel que fa als actors dels maltractaments i la mort de Jesús. En el primer són els ancians, grans sacerdots i escribes, en el segon són els homes. Quina explicació pot tenir aquest canvi?. Podria ser que Marc considerés ancians, grans sacerdots i escribes simplement com humans. Cal descartar que “homes” sigui equivalent als pagans, llavors seria una clara referència a la implicació dels romans en la mort de Jesús; en el tercer anunci de la passió (10,33) Marc es refereix als pagans amb un terme específic “ethnesin”.
Es pot veure també un joc de paraules entre “Fill de l’Home” i “homes”. Marc juga amb aquesta contraposició. “Fill de l’Home” aplicat a Jesús vol dir que aquest és l’home per excel·lència, és l’ésser humà acabat, complet, realitzat en la seva totalitat; per contra “homes” voldria dir aquí la condició més rastrera de l’ésser humà, allò que l’ésser humà te de menyspreable, indigne, pervers, capaç de fer el mal de totes les formes possibles.
Aquests homes que porten Jesús a la mort no podrien ser el col·lectiu que en el judici davant Pilat demanen a aquest que crucifiquin Jesús? (Mc 15,13-15). Ells son el poble d’Israel que queda implicat en la mort del seu Messies.
Jesús no anuncia només la seva mort sinó que anuncia la seva resurrecció. Els comentaristes posen més l’accent en la mort que en la resurrecció tot i que mort i resurrecció tenen un equilibri teològic. Un detall important: “Desprès de tres dies”. Evidentment no s’ha d’entendre en un sentit cronològic ni històric. Darrere aquesta expressió hi ha el text d’Osees (6,2) que diu que hi ha un pla de Déu per salvar el Just o Israel. Com hem dit abans també l’entrega de Jesús a la mort s’inscriu en uns designis divins més enllà de qualsevol intervenció humana. En els plans de Déu la mort de Jesús no té l’última paraula perquè està prevista la resurrecció.
Diumenge 25 durant l’any. 22 de Setembre de 2024
