Comentari a la primera lectura. Baptisme del Senyor.
Les disposicions litúrgiques contemplen que a primera lectura del diumenge que recorda el baptisme de Jesús es llegeixin uns versets del començament del llibre del Segon Isaïes (is 40, 1-5.9-11). El text de l’evangeli de Lluc que es llegeix enguany es limita a fer menció del baptisme de Jesús (3,15-16.21-22). Qui bateja Jesús és Joan i Lluc n’ha fet la presentació en els versets precedents i és en aquesta presentació on es troba una cita del llibre del Segon Isaïes (3,4-6). Joan és la veu que crida en el desert i el qui prepara els camins per la vinguda del Senyor.
El text que llegim avui comença de forma impactant, un imperatiu “consoleu” repetit una segona vegada, cosa que denota importància i insistència. “Consoleu” és la traducció del verb hebreu “ naham”. A l’Antic Testament el trobem usat en el sentit de repensar-se d’una decisió presa; aquest és el cas de Gn 6,6.7 quan Déu es repensa d’haver creat el món i els éssers humans. El sentit més habitual és el de consolar o donar ànims al qui passa per una aflicció o situació adversa. És el sentit més habitual en que es troba en l’Antic Testament ( exemples: Jb 7,13; 16,2; 21,34; 29,25; 42,6.11; Sl 23,4; 69,20; 71,21; 77,2; 86,17; 90,13).
S’entén que el qui parla és Déu i que el destinatari és el poble d’Israel, però qui són els consoladors?. El text no ho explicita clarament però pot ser una bona ajuda tenir en compte els comentaris rabínics i el targum d’Isaïes. Aquest diu: “Profetes vaticineu consolacions sobre el poble” (Tg Is 40,1) perquè entén que la missió del profeta és vaticinar consolacions i bones notícies per Israel just. La consolació profètica serà juntament amb la defensa del monoteisme i el retorn de l’exili un dels temes propis de la predicació del Segon Isaïes.
Quan es parla de la predicació profètica de la consolació ens trobem amb una expressió encunyada: “la consolació de Jerusalem”. Diu així el targum d’Isaïes: “ “Sió ciutat de les nostres solemnitats els teu ulls contemplaran la consolació de Jerusalem en la seva prosperitat i seguretat” (Tg Is 33,20). La consolació de Jerusalem vol dir gaudir de l’alliberament messiànic. És la que esperava Simeó quan Lluc diu d’ell: “home just i pietós que esperava que Israel seria consolat” (Lc 2,25).
Quan el Segon Isaïes diu. “Consoleu consoleu” no es limita a unes simples paraules de coratge sinó que en elles hi ha implícita una promesa d’alliberament messiànic com es mostrarà en text que segueix.
El que sí està molt clar en el text és el motiu de la consolació. “S’ha acabat la servitud, que li ha estat perdonada la culpa, que ha rebut del Senyor doble paga per tots els seus pecats”. De quins pecats es tracta?: desobeir el Senyor, no observar els decrets i manaments que Ell ha donat, anar darrere els ídols. Aquests pecats porten Israel a l’exili que no és el resultat de determinades circumstàncies històriques sinó que és el càstig pels pecats que Israel ha comés. S’intueix que el mal comportament d’Israel ha ofès el Senyor i caldrà satisfer la ofensa (Lv 26,41.43). Ara aquesta ofensa ha estat satisfeta i el pecat ha estat perdonat. La frase: “ ha rebut del Senyor el doble per tots els seus pecats” no implica un excés de la ira divina sinó que s’ha acabat el sofriment pel qual Israel aconsegueix la purificació dels seus pecats.
Preparar el camí, aplanar una ruta no s’han d’entendre en sentit literal. Camí en llenguatge bíblic equival a comportament. Diu el Deuteronomi: “observa els manaments del Senyor, segueix el camins que ell t’assenyala” (Dt 8,6 ) i el profeta Ezequiel: “ Jo el Senyor Déu us asseguro que el que jo vull és que el malvat abandoni els mals camins i visqui” (Ez 18,23 ). Arreglar camins, rebaixar terrenys voldrà dir abandonar els mals comportaments; omplir les valls serà viure una via segons l’obediència al Senyor. Aquestes seran les condicions que faran possible que brilli la glòria alliberadora del Senyor.
Baptisme del Senyor. 12 de Gener de 2025
