Tot just fa pocs dies hem celebrat el misteri de Nadal, de la Proximitat de Déu. Avui Jesús ens convida ja a sortir de casa, i anar per tot arreu anunciant la imminència del pla de Deu. Contra tota desesperança, cal cridar ben alt i presentar proves de la realitat de la Bona Nova: Déu ve a salvar-nos. El món només creurà si els deixebles de Jesús, units, testimonien que l'amor i la fidelitat de Déu són eficaços perquè puguem viure amb sentit davant de tots els possibles entrebancs que pot trobar una humanitat desorientada i mig perduda com la nostra. Jesús comença avui presentant una predicació molt breu sobre la seva missió. El seu programa es fonamenta en quatre punts: S'ha acomplert el temps, el Regne de Déu és a prop, apressa la necessitat de la conversió, cal creure i viure el missatge del Messies.
Quatre pescadors del mar de Galilea van respondre promptament a la invitació del predicador, i abandonaren el seu ofici de pescadors de peixos. En endavant, el mestre els anuncia que seran "pescadors d'homes", una activitat que en aquell moment no van entendre segurament prou bé. En veure Jesús que s'emportava els quatre primers deixebles podem preguntar: cap a on s'endú Jesús els qui es fien d'ell, i es posen en les seves mans? Es una pregunta que a tots interessa d'alguna manera.
En el tracte quotidià amb la gent ens adonem de la sorprenent realitat dels viuen sense viure. Què és el que els fa falta i no troben enlloc? Per què acaben no creient en res i en ningú? No es pot respondre de manera simplista a aquesta pregunta. Cada persona és un misteri, el que sí que és cert és que l’home modern sembla cada vegada més necessitat de claredat, d'esperança, i de pau interior. Necessita, més que mai, escoltar la crida que Jesús va fer a aquells primers amics: "Veniu amb mi."
Quan hom confia en ell, Jesús se l'endú cap a viure d'amor i, per tant, cap a la llibertat. La llibertat, però, té sempre uns horitzons imprevisibles i arriscats, la fe cristiana ens mena per rutes desconegudes a la recerca d'una pàtria promesa, "un cel nou i una terra nova" i no al refugi de la quietud còmoda i tranquil-la. Les coses són així, i cal predicar-ho a tothom, especialment als qui pensen que la fe és un recurs per evadir-se de la duresa del camí d'aquest món. Martí Luter ho expressa bellament: "La fe és la disponibilitat d'entrar confiadament en la fosca de l'esdevenidor."
Allò que caracteritza, doncs, els deixebles és el seu seguiment, i el seu projecte de vida: Jesús estava sempre atent a les necessitats de les persones, s'acostava als marginats, posava les persones i les coses en el seu lloc, i tot això com a dispensador de l'amor sense límits del Pare. Heus aquí la bona manera de viure la fe en el Messies.
