Tots-Sants. Cicle B
Barcelona, 1 de novembre de 2018
Antigament, i aleshores com avui, els elefants sagrats dels poderosos per tot arreu eren ben vistos per la seva brillantor i la seva excel·lència.
Però va venir un home anomenat Jesús i digué:
“Benaurats els qui viuen amb un cor de pobre per a poder ser lliures i així lluitar contra la pobresa que fa patir.”
Antigament, i aleshores com avui, s’imposen els astuts, els murris i els bergants.
Però va venir Jesús i digué:
“Benaurats els senzills perquè sabran qui són i veuran clar el camí que han de recórrer.”
Antigament, i aleshores com a vull, les llàgrimes no es cotitzaven pas a la borsa ni als mercats, i la gresca i la barrila i un ventre tip eren més importants que la veritat.
Però va venir Jesús i digué:
“Benaurats els qui no es planyen ells mateixos ni s’espanten de l’esforç perquè aconseguiran la fortalesa d’ànima per a poder auxiliar els qui sofreixen i ploren.”
Antigament, i aleshores com avui, la paraula justícia feia bonic en tots els discursos i programes dels polítics però era tabú en el carrer i en els consells d’administració.
Però va venir Jesús i digué:
“Benaurats els qui tenen fam i set de justícia perquè aquests trencaran les cadenes que esclavitzen.”
Antigament, i aleshores com avui, el cor era encomiat i ponderat entre els infants com el més bell tresor que hi ha en el món però, quan es feien grans hom els deia que era rigorosament obligat avergonyir-se’n.
Però vingué Jesús i digué:
“Benaurats els que tenen cor i el tenen vulnerable al sofriment dels altres, perquè s’arriscaran a treure creus d’aquest món.”
Antigament, i aleshores com avui, el prestigi d’un home es mesurava per la quantitat de fusells i canons que estaven disposats a defensar-lo.
Però va venir Jesús i digué:
“Benaurats els qui fan possible la pau: aquests experimentaran que Déu els tracta com a fills.”
Antigament, i aleshores com avui, molts consideraven que dóna categoria jugar amb els sentiments dels altres.
Però va venir Jesús i digué:
“Benaurats els qui tenen un sol cor, net com l’aigua d’un rierol muntanyenc, perquè un dia sentiran que hi brolla una font de joia inexhaurible.”
Antigament, i aleshores com avui, alguns consideraven que només calia protegir els que ja són feliços i que els desgraciats s’aguantin.
Però va venir Jesús i va dir:
“Benaurats els qui s’ho juguen tot perquè els miseriosos puguin somriure d’alegria.”
Antigament, i un dia que fou avui, Jesús digué:
“Porto una bona notícia per als qui sou víctimes de la pobresa, de la fam i del dolor, perquè jo mateix suscitaré una multitud d’homes i dones senzills, nets de cor, misericordiosos, pacificadors i famolencs de justícia que lluitaran per a posar remei als vostres mals.”
Molts, els orgullosos i panxa contents se’n van riure.
D’altres, s’ho van creure i en van tenir gran alegria, i es feren cristians.
Qui són aquests?
Els sants que avui celebrem i festegem.
Tots hi som cridats.
Vet aquí una simple qüestió de generositat, d’honradesa i de bon cor.
