Diumenge XVIII de durant l’any. Cicle C
Barcelona, 31 de juliol de 2016
Jesús va conèixer a Galilea una gran crisi socioeconòmica. Mentre a Sèforis i a Tiberíades creixia la riquesa, en els poblets de mala mort augmentava la fam i la misèria.
Els pagesos es quedaven sense terres i els terratinents construïen graners cada cop més grans.
Què pensava Jesús sobre la situació?
Com sempre, va parlar amb tota claredat servint-se d’una petita paràbola.
Vet aquí que un ric terratinent es va veure sorprès per una collita que superava totes les seves expectatives.
Davant del problema només es pregunta una cosa: Què faré?
El mateix es pregunten els pagesos pobres que escolten Jesús.
-Què farà el ric terratinent?
-Se’n recordarà dels pobres afamats?
Aviat pren una decisió d’home poderós: destruirà els graners que té i en farà de nous i molt més grans.
Només ell gaudirà d’aquella inesperada i abundosa collita: “ajeu-te, menja, beu i dóna’t a la bona vida.” És per a ell la sortida més intel·ligent.
Què pensen els pobres?
Aquest home és cruel, és inhumà perquè ¿no s’adona que acaparant per a ell sol tota la gran collita està privant molts altres del que necessiten per viure?
De forma inesperada intervé Déu:
Aquell ric morirà aquesta mateixa nit sense gaudir ni un sol dia dels seus bens.
Déu l’anomena “neci” i fa una pregunta: el que ha acumulat aquest neci, de qui serà?
Els pobres no tenen cap dubte: aquestes collites abundoses ¿no han de ser per als més pobres?
La paràbola desemmascara la realitat de Galilea. El ric no és un monstre: fa el que és habitual. Els poderosos només pensen en el seu propi i exclusiu benestar.
Sempre és així.
Sempre ha estat així.
I sempre serà així.
Els rics van acaparant cada cop més béns i els pobres es van enfonsant en llur misèria.
Què són els rics?
Els rics són veritablement imbècils perquè destrueixen la vida dels pobres i perquè no poden assegurar la seva.
Aquesta és la veritat que el Primer Món ja no pot amagar ni dissimular.
Ens creiem societats intel·ligents, democràtiques i progressistes, quan de fet i en la pràctica som uns insensats
-cruels
-inhumans que viuen de la misèria de milions de persones de la que, en bona part, en som responsables
-per la nostra injustícia
-per la nostra indiferència
-per la nostra egoista prepotència
