En el camí pel desert, el poble murmurava contra Déu i contra Moisés. Però, quan el Senyor va envià la serp, el poble va admetre el seu pecat i demanà un senyal de salvació. El Papa Francesc s’ha inspirat en la Primera lectura -que apareix en el Llibre dels Nombres- per fer referència a la mort en el pecat. I ràpidament ha senyalat que Jesús, en l’Evangeli d’avui, avisa als fariseus dient: “morireu en el vostre pecat”.
“No hi ha cap possibilitat de sortir-ne per un mateix del nostre pecat. No existeix aquesta possibilitat. Aquests doctors de la Llei, aquesta persona que ensenyava la Llei, no tenia una idea clara sobre això. Creien, sí, en el perdó de Deu, però es sentien segurs de sí mateixos, autosuficients, ho sabien tot. I al final, havien fet de la religió, de l’adoració a Deu, una cultura amb uns valors, les reflexions, veritables ordres de conducta per ser educats, i pensaven, en efecte, que el Senyor pot perdonar, ho sabien, però estaven molt lluny de tot això.
El Senyor, en el desert -ha recordat- demana a Moisés fer una serp i posar-la en un estendard i qui havia sigut mossegat i mirava la serp, viuria. Però, què és la serp? -pregunta el Papa-. La serp és la senyal del pecat, com ja apareix en el Llibre del Gènesi quan “va ser la serp que seduí a Eva a fer-la pecar”. I Déu, segueix, ordena hissar “el pecat como bandera de victòria”. Això, ha dit Francesc, no s’entendrà correctament si no pensem en allò que Jesús ens diu a l’Evangeli. Jesús diu al jueus: quan sigui realçat el Fill de l'home, aleshores coneixeràs qui sóc jo.” En el desert, ha dit, el pecat ha sigut hissat, però és un pecat que busca la salvació, perquè és sanat allà. El que cal realçar -ha subratllat- és el Fill de home, el verdader Salvador, Jesús Crist.
El cristianisme no és una doctrina filosòfica, no és un programa de vida per sobreviure, per ser educat, per fer la pau. Aquestes són les conseqüències. El cristianisme és una persona, una persona realçada sobre la Creu, una persona que es va destruir a sí mateix per salvar-se; es va fer pecador. I així, com en el desert ha estat hissat el pecat, aquí ha estat realçat Déu, fet home i fet pecador per nosaltres. I tots els nostres pecats eren allà. No es pot pensar el cristianisme sense pensar en aquesta humiliació profunda del Fill de Déu, que es va humiliar a sí mateix fent-se servent fins la mort i mort en la creu, per servir.”
I per així, l’apòstol Pau –ha seguit– quan parla sobre “de quina cosa es pot gloriar” (malgrat que podríem dir de quina cosa en glorifiquem nosaltres) diu “del nostres pecats”. Nosaltres –ha ressaltat el Papa– no tenim cap altre cosa de la qual glorificar-nos, aquesta és la nostra misèria. Però –ha seguit– per la misericòrdia de Déu, nosaltres en glorifiquem en el Crist crucificat. I per això –ha remarcat- no existeix un cristianisme sense Creu i no existeix una creu sense Jesús Crist. El cor de la salvació de Déu, ha dit encara, és el seu Fill, que pren sobre d’Ell tots els nostres pecats, la nostra supèrbia, la nostra seguretat, la nostra vanitat, el nostre desitjar ser com a Déu. Per això –ens ha previngut- un cristià que no sap glorificar-se en Crist crucificat no ha entès que significa ser cristià. La nostra ferida –ha continuat– és aquella que deixa el pecat en nosaltres i només són curades amb les nafres Senyor, amb les ferides de Déu fet home, humiliat, derrotat. Això –ha afirmat el Papa Francesc– és el misteri de la Creu:
“No és un ornament, que nosaltres puguem posar sempre en l’església, sobre l’altar, allà. No és un símbol que ens distingeix dels altres. La Creu és el misteri, el misteri de l’amor de Déu que s’humilia a sí mateix, es fa no-res, es fa pecat. On és el teu pecat? “no ho se, hi ha tants aquí”. No, el teu pecat està allà, en la Creu. Ves a buscar-lo allà, en la nafra del Senyor, i el teu pecat serà sanat, les teves ferides seran sanades, el teu pecat serà perdonat. El perdó que ens dóna Déu no es saldar un compte que tenim amb Ell: el perdó que ens dóna Déu són les nafres del seu Fill a la Creu. Enlairat sobre la Creu. Que Ell ens atregui ver a Ell i que nosaltres en deixem guarir.
Traducció: Paloma Llorente –Catalunya Religió
