Audiència General 15 de gener 2025
Catequesi. Els més estimats del Pare. 2
Estimats germans i germanes, bon dia!
En l’Audiència anterior vam parlar dels nens, i avui també parlarem dels nens. La setmana passada ens vam centrar en com, en la seva obra, Jesús va parlar moltes vegades de la importància de protegir, acollir i estimar els més petits.
Tanmateix, encara avui en el món, centenars de milions de menors, tot i que no tenen l’edat mínima per complir amb les obligacions de l’edat adulta, es veuen obligats a treballar i molts d’ells es veuen exposats a feines particularment perilloses. Per no parlar dels nens i de les nenes que són esclaus de la prostitució o pornografia, i dels casaments forçats. I això és una mica amarg. En les nostres societats, malauradament, hi ha moltes maneres en què els infants són abusats i maltractats. L’abús dels menors, sigui de la forma que sigui, és un acte menyspreable, és un acte atroç. No és només una plaga de la societat, no, és un crim! És una gravíssima violació dels manaments de Déu. Cap menor hauria de patir abusos. Ni que només un cas, ja seria massa. Cal, doncs, despertar les nostres consciències, practicar la proximitat i la solidaritat concreta amb els infants i joves maltractats, i al mateix temps construir confiança i sinèrgies entre els que es comprometen a oferir-los oportunitats i llocs segurs on puguin créixer pacíficament. Conec un País d’Amèrica Llatina, on creix una fruita especial, molt especial, que s’anomena arándano [una mena de nabius]. Per fer la collita del arándano calen mans tendres i la fan fer als nens, els esclavitzen des de petits per a la collita.
La pobresa generalitzada, la manca d’eines socials d’ajut a les famílies, l’augment de la marginació en els últims anys juntament amb l’atur i la precarietat del treball són factors que fan descarregar sobre els més petits el preu més car. En les metròpolis, on “mosseguen més” les diferències socials i la degradació moral, hi ha nens ocupats en el tràfic de drogues i en les més diverses activitats il·lícites. Quants d’aquests nens petits hem vist caure com a víctimes del sacrifici! De vegades tràgicament els hem vist induïts a fer-se “botxins” d’altres companys, així com a danyar-se ells mateixos, la mateixa dignitat i humanitat. I, tanmateix, quant al carrer, al barri de la parròquia, aquestes vides perdudes es presenten a la nostra mirada, sovint mirem cap a una altra banda.
Hi ha també un cas en el meu País, un noi que es deia Loan va ser segrestat i ningú sap on és. I una de les hipòtesis és que el van enviar per treure-li els òrgans, per fer trasplantaments. I això es fa, ho sabeu prou bé. Això es fa! Alguns tornen amb la cicatriu, altres moren. Per això m’agradaria recordar avui aquest noi Loan.
Ens costa reconèixer la injustícia social que empeny dos nens, pot ser que viuen en el mateix barri o bloc de pisos, a prendre camins i destins diametralment oposats, perquè un dels dos va néixer en una família desfavorida. Una fractura humana i social inacceptable: entre els que poden somiar i els que han de sucumbir. Però Jesús ens vol tots lliures, feliços; i si estima cada home i cada dona com a fill i filla, estima els més petits amb tota la tendresa del seu cor. Per això ens demana que parem i que escoltem el patiment dels que no tenen veu, dels que no tenen educació. La lluita contra l’explotació, en particular la dels menors, és el camí principal per construir un futur millor per a tota la societat. Alguns Països han tingut la saviesa d’escriure els drets dels infants. Els infants tenen drets. Busqueu vosaltres mateixos a internet quins són els drets de l’infant.
Així ens podem preguntar: què puc fer jo? En primer lloc, hem de reconèixer que, si volem eliminar el treball infantil, no podem ser-ne còmplices. I quan ho som? Per exemple quan comprem productes que impliquen treball infantil. Com puc menjar i vestir-me sabent que al darrere d’aquell menjar o d’aquells vestits hi ha nens explotats, que treballen en lloc d’anar a l’escola? Prendre consciència del que comprem és un primer pas per a no ser-ne còmplices. Veure d’on vénen aquests productes. Algú dirà que, com a individus, no podem fer-hi gran cosa. És veritat, però cadascú de nosaltres pot ser una gota que, junt amb moltes altres gotes, es pot convertir en un mar. Tanmateix, també cal recordar a les institucions, incloses les eclesiàstiques, i les empreses la seva responsabilitat: poden marcar la diferència fent les seves inversions en companyies que no fan servir i no permeten el treball dels menors. Molts Estats i Organitzacions Internacionals ja han promulgat lleis i directives contra el treball dels menors, però es pot fer més. També insto els periodistes – aquí hi ha alguns periodistes – a fer la seva part: poden contribuir a fer conèixer el problema i ajudar a trobar solucions. No tingueu por, denuncieu, denuncieu aquestes coses.
I agraeixo a tots aquells que no miren cap a una altra banda quan veuen nens obligats a ser adults massa d’hora. Recordem sempre les paraules de Jesús: "Tot el que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi" (Mt 25,40). Santa Teresa de Calcuta, treballadora alegre de la vinya del Senyor, va ser la mare dels nens i nenes més desfavorits i oblidats. Amb la tendresa i l’atenció de la seva mirada, ens pot acompanyar a veure els petits invisibles, els massa esclaus d’un món que no podem deixar a les seves injustícies. Perquè la felicitat dels més febles construeix la pau de tots. I amb la Mare Teresa donem veu als nens:
"Demano un lloc segur
on poder jugar.
Demano un somriure
dels que saben estimar.
Demano el dret de ser un nen,
de ser esperança
d’un món millor.
Demano poder créixer
com a persona.
Puc comptar amb tu?" (S. Teresa de Calcuta)
Gràcies.
Traducció: Josep M. Torrents
