Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 20 d'octubre de 2015
Abundant. L'amor de Déu per a l'home és així. D'una generositat que l'home desconeix, massa acostumat a racionalitzar quan decideix donar quelcom que posseeix. El papa Francesc llegeix el verset de Sant Pau en aquesta clau: La salvació portada per Jesús, que supera la caiguda d'Adam, és una demostració d'aquest donar-se amb abundància. I la salvació -explica- "és l'amistat entre nosaltres i Ell":
"Com dóna Déu, en aquest cas l'amistat, tota la nostra salvació? Dóna com diu que ens donarà a nosaltres quan fem una bona acció: en donarà en la mesura correcta, ajustada, plena, desbordant... però això ens fa pensar en "l'abundància" i aquesta paraula, "abundància", en aquest verset està repetida tres vegades. Déu dóna en l'abundància fins el punt de dir -Pau ho resumeix al final-: "On abunda el pecat sobreabunda la gràcia". Sobreabunda, tot. I aquest és l'amor de Déu: sense mesura. Tot Ell.
Un Déu que surt
Sense mesura com el pare de la paràbola evangèlica, que tots el dies escruta l'horitzó per veure si el seu fill ha decidit retornar cap a ell. "EI cor de Déu -afirma Francesc- no està tancat: està sempre obert. I quan nosaltres arribem, com aquell fill, ens abraça, ens petoneja: un Déu que fa festa!":
"Déu no és un Déu mesquí: Ell no coneix la mesquinesa. Ell ho dóna tot. Déu no és un Déu tancat: Ell mira, espera la nostra conversió. Déu és un Déu que surt: surt a buscar, a buscar a algú de nosaltres. Però és això cert? Cada dia Ells ens cerca, ens està cercant. Com ja havia fet, com ja havia dit, en la paràbola de l'anyell perdut, de la moneda perduda: cerca. Sempre és així.
Abraçada sense mesura
Al cel -reafirma encara el Papa- es fa "més festa" per un únic pecador que es converteix que per cent que resten justos. I encara -reconeix- "no és fàcil, amb els nostres criteris humans", petits i limitats, "pensar en l'amor de Déu". Això es compren amb una "gràcia", com ho havia comprès -recorda Francesc- una germana de 84 anys, coneguda en la seva diòcesi, que encara anava pels passadissos de l'hospital per parlar amb un somriure de l'amor de Déu als malalts. Ella -conclou el Papa- ha tingut "el do d'entendre aquest misteri, aquesta "sobreabundància" de l'amor de Déu, que els altres passen per alt:
"És veritat, nosaltres sempre tenim el costum de mesurar les situacions, la cosa amb la mesura que nosaltres tenim: i la nostra mesura és petita. Per això, ens farà bé demanar a l'Esperit Sant la gràcia, pregar a l'Esperit Sant, la gràcia d'acostar-nos al menys una mica per captar aquest amor i tenir el desig de ser abraçat amb aquella mesura sense límits.
Traducció: Paloma Llorente –Catalunya Religió
