La visió quotidiana d'imatges bèl·liques, acompanyada pel sentiment d'impotència per aturar aquesta espiral de violència, té el risc d'acostumar-nos i de deixar de ferir la nostra sensibilitat. La pau, la pau enyorada, sembla inassolible. Com aconseguir-la? En determinades casernes apareix una frase que diu: «Si vis pacem, para bellum» [«Si vols la pau, prepara't per a la guerra»]. Thomas Merton, a Conjectures d'un espectador culpable, publicat el 1966, escrivia: «Arriba una carta amb el eslògan, al mata-segells, The U.S. Army, key to peace [«L'exèrcit dels Estats Units, clau de la pau»]. Cap exèrcit és clau de la pau, ni l'americà, ni el soviètic, ni cap. Cap gran nació té la clau de res que no sigui la guerra. El poder no té res a veure amb la pau. Com més augmenten els homes el poder militar, tant més violen i destrueixen la pau».
Quan en cursos de treball personal pregunto com defineix cadascú la pau, la resposta més freqüent sol ser com a absència de conflicte. Segons la meva opinió, aquesta resposta no s'ajusta a la realitat. El conflicte és un ingredient gairebé inevitable en la convivència humana. No cal dramatitzar-ho quan es produeix. En general, millor si es pot evitar. No obstant això, l'important és superar-lo. Aquí rau la pau, en la superació del conflicte. En aquesta nova situació, els vincles es consoliden i les relacions arriben a ser més consistents.
Thomas Merton no relaciona el poder militar amb la pau sinó amb la seva destrucció. Certament, els conflictes internacionals són de vegades molt difícils de resoldre. La situació d'Israel i Palestina amb Hamàs a Gaza i Cisjordània, juntament amb Hizbul·lah, al Líban, és tremendament complexa. Com resoldre-la? La guerra entre Rússia i Ucraïna és molt diferent, però no hi ha manera d'aturar-la. Causes històriques, econòmiques i socials es barregen amb l'ego dels responsables i es troben atrapats en un carreró sense sortida. Moltes altres guerres que no apareixen a les pantalles de televisió acumulen també destrucció i mort. L'escalada de violència pot arribar a tal nivell que es produeixi un desenllaç apocalíptic. Justament, perquè el poder militar assoleix nivells impensables. Els drons no només serveixen d'espectacle nocturn en les festes majors, sinó que es converteixen en portadors de mort i de violència. Si el poder militar no assegura la pau, sinó tot el contrari, potser la lluita democràtica ha de consistir a buscar millors alternatives per consolidar la pau: la justícia, l'enfortiment de la fraternitat universal, la creació d'organismes internacionals que no estiguin segrestats per interessos partidistes... La pau no és gens fàcil, perquè hi ha persones i col·lectius que busquen en el conflicte els seus propis interessos: poder i diners. Sempre serà així i caldrà estar vigilants per atenuar al màxim els seus efectes nefastos. La pau és un bé que podem degustar a comptagotes... perquè el nostre afany de poder ens la destrueix. Es tracta d'un do de Déu del qual ens hem de fer dignes de viure-ho cada dia. En el naixement de Jesús, ressonava el cant angèlic: «Pau a la terra als homes de bona voluntat».
