He tingut l'oportunitat de dirigir unes breus paraules en una reunió de responsables d'obres socials. Persones compromeses amb la seva missió i lliurades a realitzar la seva aportació al servei de col·lectius vulnerables. No he tractat tant d'enaltir la seva feina com de compartir-los una convicció de fons. No hi ha transformació social sense transformació personal. Em remeto al capítol 5 del quart evangeli. Al costat de la Porta de les Ovelles, hi havia una piscina que anomenen en hebreu Betesda. Al seu voltant estaven ajaguts molts malalts, cecs, coixos, paralítics. És a dir, un col·lectiu de marginats, descartats de la societat. Es creia que quan baixava l'àngel i removia les seves aigües, el primer que es ficava a la piscina es curava de la seva malaltia. Entre ells, hi havia un home que portava 38 anys malalt. A la pregunta que Jesús li formula, respon: «Senyor, no tinc ningú que em fiqui a la piscina quan es remou l'aigua; per quan arribo jo, un altre se m'ha avançat». Per a aquest malalt, el problema estava fora del seu abast. No tenia ningú. També la solució era fora: a l'aigua de la piscina. D'aquesta manera, portava 38 anys sense millorar.
La pregunta a la vida, en la relació terapèutica, és clau. La pregunta de Jesús és tan profunda com desconcertant: «Vols curar-te?» Apel·la a l'interior de la persona. No perd temps a buscar fora la solució del malalt. La paraula malalt significa que no té fermesa, ni consistència, que es cau, que es desploma. Per això, Jesús li diu: «Aixeca’t, pren la teva llitera i camina». Primer, es tracta de posar la persona sobre els seus propis peus, recuperar fermesa. Segon, no prescindeix de la llitera, però va a ser capaç de portar sobre si la motxilla de la vida, les ferides i les frustracions. A partir d'aquell moment ja no el paralitzaran per més temps. Els educadors socials no eliminen les motxilles de ningú, les lliteres de ningú, però poden ajudar a sobreviure-les. D'això es tracta. Tercer, fer caminar, recuperar el dinamisme vital, obrir nous camins, assolir nous horitzons. La intervenció de Jesús s'enfoca a la transformació personal, sense la qual no hi ha transformació social.
Un nen estava realitzant un puzzle del mapamundi. Tantes peces petites sobre un món tan gran el van desanimar. Els seus pares li van dir que podia donar la volta a totes i a cadascuna de les peces del puzzle. Poc després, havia aconseguit construir la figura d'una persona. És deci, n'hi havia prou de donar la volta al conjunt per tenir resolt el món. El preu de la transformació social és la transformació personal. Els homes i les dones que es dediquen a l' acció social convé que ho tinguin en compte. Tenen una magnífica oportunitat de produir canvis importants en la vida de les persones vulnerables que alimenten la força de la seva esperança. Com canviarà el món qui és incapaç de canviar-se a si mateix? Sense aquesta dimensió interior, només se sembra patiment i desolació. La imposició ideològica sol estar molt allunyada de la transformació de l'amor.
