La cripta

Quan les persones surten de les boques del metro pròximes a la basílica de la Sagrada Família i la seva mirada es dirigeix al monument, els seus ulls brillen d'ensurt i d’estupefacció. La seva capacitat d'admirar la bellesa sembla sadollada amb l'obra de Gaudí. Seguidament donen la volta, detenint la seva contemplació tant en la façana del naixement com en la façana de la passió, mort i resurrecció. La vista s'alça cap a les torres dels apòstols, dels evangelistes i de Maria. La torre de Jesús encara no està culminada, però es prepara per coronar el temple amb una gran creu. L'art i la bellesa estan encriptades en les formes modernistes, en les escultures dels protagonistes, en el colorit del trencadís. És a dir, la seva clau està oculta, xifrada. On? A la cripta.
La cripta, com succeeix amb un iceberg, té una part profunda que es resisteix a la vista. Es troba al soterrani. Dues accepcions de la paraula s'ajusten a la seva realitat, com a lloc per enterrar els morts i com a espai destinat al culte en una església. En una capella lateral de la cripta de la Sagrada Família hi ha la tomba del seu arquitecte, Antoni Gaudí, coberta per una làpida austera amb una inscripció, sense més floritures. No obstant, la junta constructora intenta sempre desentranyar les intencions i els plantejaments de l'arquitecte reusenc per ser el més fidels possible a la seva genialitat tècnica i a la seva espiritualitat profunda.
La cripta, a més, conté l'element essencial d'interpretació del temple. Em refereixo a la clau de la volta, on conflueixen els arcs. Té esculpit el moment de l'anunciació. Si elevem una línia perpendicular des d'aquest medalló, es passa per l'altar de la basílica fins a incrustar-se a la punta de l'estrella, que s'il·lumina a la torre de Maria. En ella, es possibilita el gran projecte de Déu que consisteix en la seva encarnació en Jesús. Aquesta clau de volta és la clau de tot el temple. Si no s'entén això, no s'entén res. La cripta es converteix d'aquesta manera en l'úter on passa el miracle de la vida, on s'alberga el nostre nen o la nostra nena interior, on la presència de Déu es tenyeix d'intimitat. Tota la bellesa que es mostra a l'exterior sorgeix d' aquesta zona subterrània, oculta. Sense ella, seria un mer decorat.
La carta als corintis ens ho recorda: «No sabeu que sou temple de Déu, i que l'Esperit de Déu mora en vosaltres?» (1Cor 3,16). La cripta se situa al cor, entès no tant com la seu dels sentiments, sinó bíblicament com el centre de la persona. Sor Isabel de la Trinitat així ho va entendre: «Construir una petita cel·la dins la teva ànima. Pensa que Déu hi és i hi entra de tant en tant» (Carta 123). A la cripta es teixeixen les relacions més profundes, que donen sentit a l'existència. En ella, malgrat els Herodes de torn que volen eliminar el Nen, proclamem amb alegria i esperança que sempre és Nadal i que el temps es transforma en un Any nou. Bon Nadal i bon any 2025.