Allò no m'agradava gens. Per què tothom s'entossudia en seguir-me anomenant Arnau, setmanes després d'haver vist la pel·lícula? Els dies immediats a 'l'estrena' ho vaig trobar natural, simpàtic, i fins i tot jo mateix ho potenciava en certa manera. Però que, un mes i mig després, els de casa volguessin que seguís responent al nom d'Arnau, com si tota la vida me n'hagués dit, començava a preocupar-me...
Film d'estiu
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.