El fragment de les temptacions de Jesús té una importància molt semblant a les Benaurances. Les Benaurances són la cara i les Temptacions són la creu. Jesús visqué d’acord amb les Benaurances i la seva vida superà amb escreix la prova de les temptacions, que es presenten amb un cert llenguatge mític però que arriben a l’entranya de l’home i de Déu.
En el món d’Israel, la temptació és fonamentalment la situació en què les persones som posades a prova. Així es veu la mesura que donem davant la vida. En les temptacions, Jesús -com nosaltres- és posat davant la seducció del mal. És per això que Jesús apareix temptat pel diable, el seductor, el mentider i pare de la mentida (Joan 8, 44). Jesús rep l’embranzida de la seducció que presenta el que és dolent com a bo i desitjable. Per això en la Capella Sixtina, el pintor Sandro Boticelli vesteix el diable amb l’hàbit de sant Francesc, per a mostrar que la temptació és seducció, més encara, engany: primer, el benestar material per sobre de tot; segon, l’embriaguesa del poder; i tercer, l’èxit espectacular que ens converteix en personatges admirats d’aquest món.
Lluc assenyala que Jesús, al tornar del Jordà, on va ser batejat, era ple de l’Esperit Sant, i es dirigeix al desert mogut per l’Esperit Sant. Perquè és en l’ immens amor que és l’Esperit Sant que ens envolta, on té lloc la temptació de Jesús i la nostra. Així, Jesús és provat com a Messies: com el que, ple de l’Esperit, ve a instaurar amb paraules i obres una vida segons aquest Esperit que va més enllà dels desitjos del món. Per això, les paraules de l’Antic Testament, amb les quals Jesús refusa les temptacions, seran molt útils per a adonar-nos del que representa la superació de les temptacions del món en la vida de l’Esperit.
Jesús, realment afamat, escolta la paraula de la temptació: “Si ets fill de Déu digues a aquesta pedra que es torni pa”. Jesús respon tot definint l’home: “L’Escriptura diu: “l’home no viu només de pa”. És veritat: l’home viu del treball, dels projectes dirigits al bé comú… però sobretot viu de les relacions sanes, de la capacitat de donar i de rebre; d’aquest element sòlid que és la justícia i d’aquest element gratuït que és l’amor. L’home viu de Déu i té fam de Déu.
Lluc posa en el segon lloc la temptació del poder: “Et puc donar tot el poder i la glòria d’aquests reialmes: tot m’ha estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull. Adora’m i tot serà teu”. Però Jesús respon: “L’ Escriptura diu: ‘Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a Ell, tot sol’”, perquè el primer manament esculpeix el sentit de la vida de la persona humana, ben posada en aquesta terra però amb el cor dirigit a Déu: “Estima el Senyor, el teu Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima, i amb tot el pensament”, diu Mt 22, 17 (“¡i amb totes les forces!”, afegeix Marc, normalment sobri en les paraules).
La tercera temptació sembla feta a mida de la nostra època mediàtica, que tot ho converteix en espectacle, ja que en la societat satisfeta, per tal d’evitar la monotonia i l’avorriment, hom aprecia molt les emocions fortes fins a arribar a la droga i d’altres experiències que són com la ruleta russsa. Per això el diable convida Jesús a tirar-se daltabaix del temple, amb el pretext que els àngels el guardarien. Però el poder de Jesús no és per a donar espectacle. El seu poder i la seva autoritat és per a caminar, Ell amb nosaltres, envers el Regne de Déu, envers la glòria de Déu que és la veritable glòria de l’home. La resposta de Jesús no deixa de ser enigmàtica: “”Diu l’Escriptura: ‘no temptis el Senyor, el teu Déu’”.
L’enigma es desfà de seguida. Temptar Déu és tant com desconfiar de Déu. “El van temptar en el desert”, vol dir que el Poble desconfià de Déu: desconfià que el pogués alimentar (amb les guatlles o amb el mannà) i li pogués donar de beure en les Aigües de Meribà, quan el Poble temptà el Senyor i El va posar a prova
Vencerem les temptacions de la vida si, lluny de “posar a prova Déu” amb la nostra manca de confiança posem l’esperança en el seu Amor, en la seva tendresa i misericòrdia, tal com diuen els Salms amb la seva veu més clara.
