Quan Jesús passava, Joan Baptista digué als seus deixebles: ”Mireu, l’Anyell de Déu”. Els deixebles devien entendre el significat d’aquesta frase, molt més que no pas nosaltres.
Els deixebles de Joan devien pensar que un Anyell de Déu és dolç i humil de cor, perquè no trenca la canya esquerdada ni apaga el ble que encara fumeja. I no obstant és el que no para fins a treure el pecat del món. És suau i és fort. A més la paraula Anyell de Déu els hi devia suggerir Servent de Déu que carregava sobre d’ell tot el sofriment del món, i Fill de Déu, és el qui té una paraula que ve de Déu mateix.
Joan Baptista no és gens avar dels seus deixebles. Amb la lacònica presentació que els hi fa de Jesús, Joan mateix els mena al “Rabí” (Mestre) del qual és faran deixebles per tota la vida.
Quan Jesús se n’adona que el segueixen els hi pregunta: “Què busqueu?” i ells responen: “Rabí, on t’estàs?”. Per a Jesús és una pregunta difícil de respondre, perquè Jesús està i viu amb el Pare del cel, i això és difícil d’explicar: els deixebles no ho entendrien. Ho entendran més tard, quan hagin viscut molt amb ell. Entendran que un dia anirà a preparar-nos un lloc “perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic” (Joan 14, 3).
Per tant, Jesús els hi diu: “Veniu i ho veureu”.
Ells anaren, veieren on s’estava i es quedaren amb ell aquell dia. On s’estava Jesús? Allotjat a casa d’uns amics? En una modesta caseta? En qualsevol racó de qualsevol plaça, ja que “el Fill de l’home no té on reposar el cap” (Lluc 9, 58) sinó que dormia abrigat pel seu mantell com els pobres?
La qüestió és que el Fill de l’home, que estava en el cel, ara ha entrat en la nostra història, està amb tu i està en mi. I si provéssim d’estar un dia sencer amb Jesús? És el que volen fer els qui se’n van “d’exercicis espirituals”, com ho va fer Ignasi de Loiola. I si ho féssim un dia qualsevol? Ara en diuen “exercicis en la vida”. Tot estant a casa, però amb Jesús, aprenent com és: com la Paraula que ens diu Déu. Tot treballant, però amb Jesús, amb tot el respecte, afecte, acolliment i perdó envers els altres. Acabarem coneixent Jesús i dient com Andreu li digué a Pere el seu germà: “Hem trobat el Messies, que vol dir l’Ungit” [per l’Esperit Sant].
