1. Benedicció per a tothom (Nm 6, 24-26).
L’any Nou s’expressa en la litúrgia de Nadal d’una manera molt bella i interessant: en efecte, la primera lectura de l’any és una benedicció. Una bella benedicció de la qual ben segur que estem necessitats. D’ella en deriva la famosa benedicció de sant Francesc d’Assís, però aquesta del Cap d’Any és del llibre dels Nombres i diu així:
“Que el Senyor et beneeixi / i et guardi. / Que et faci veure la claror de la seva mirada / i s’apiadi de tu. / Que fixi damunt teu la seva mirada / i et doni la pau” (Nm 6, 24-26).
“Déu ens beneeix” vol dir que Déu “diu bé” de nosaltres. I si “diu bé” de nosaltres, senyal que “pensa bé” de nosaltres, o dit en plata: “ens estima a fons”. Aquesta benevolència es tradueix en llum i en pau. Llum perquè Déu ens fa veure la claror de la seva mirada per a veure clar el camí fosc i les moltes coses fosques que hi haurà a l’any 2010. Pau perquè ens fa sentir bé a soles amb nosaltres mateixos, amb la gent que veiem cada dia i amb Déu, Llum pura en la que no hi ha foscor. Ell és Amor i Perdó que no ens espanta.
2. La maternitat de la Verge Maria (Gàlates 4, 4-7).
Sant Pau, sense anomenar Maria, ens ajuda a pensar el que ha fet Maria: Jesús nasqué d’una dona, per a fer-nos fills de Déu; nasqué sota la Llei per a fer-nos lliures. Per això, el Pare ha enviat als nostres cors l’Esperit del seu Fill per tal que podem dir: “Abbà”, Pare i podem estimar Déu per damunt de tot, cosa que és possible si rebem com un regal l’Esperit de Jesús i cosa que és impossible si ho volem fer amb les nostres soles forces. Perquè només Déu pot ensenyar-nos a estimar Déu. Només Ell pot menar-nos a estimar-lo amb tot el cor i la ment i amb totes les forces.
No volem ser esclaus de les modes que uniformitzen el pensament i ens voldrien abocar no només a ser evolucionistes sinó ateus; no només a fer córrer el diner i que n’hi hagi per a tots, sinó a voler el de tots per a mi; no vull ser esclau dels meus desitjos que no van més enllà de mi mateix.
3. Els pastors. Maria. Jesús.
El dia d’any nou és l’Octava de Nadal i per tant encara corren els pastors al ras de la nit a l’Evangeli. Corren a veure si és veritat la bona notícia que han sentit: “Avui, a la ciutat de Betlem us ha nascut un Salvador, que és el Messies, el Senyor”. Van corrents i troben Maria i Josep amb el Nen posat a la menjadora. “En veure-ho, van contar el que havien sentit d’aquell infant” I tothom qui ho sentia quedava meravellat. Els pastors són evangelitzadors perquè narren el que han vist, idèntic al que han sentit
Maria és evangelitzadora tot i que està en un silenci feliç: “Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava”. Nosaltres podem prendre part en aquest silenci que medita i pensar com ha estat per nosaltres l’any de la crisi: el 2009. I podem donar gràcies a Déu que no ens deixa pas.
Tot ho corona el nom de Jesús: “Déu salva”. És el nom que l’àngel havia indicat abans que el concebés la seva mare. És un Nom de Salvació. Ens salva de nosaltres mateixos, perquè és igual a nosaltres i igual a Déu.
