1.) Conversió de tot el Poble i de cada un. M’ha fet molta impressió que les lectures del 2on. Diumenge d’Advent demanen conversió radical però no només a cada persona, sinó a tot el Poble de Déu, a tota la comunitat.
Vol dir que la nostra conversió de l’Advent és, originariament, un do de l’Esperit Sant, que davalla sobre cada un de nosaltres i sobre de tota la comunitat. Perquè el que m’ha cridat l’atenció és l’abast comunitari, públic -que arriba a afectar la societat- tant de l’acció de Jesús, en la societat del seu temps, com de la nostra, avui.
Efectivament, tant Jesús com nosaltres -un cop convertits-, farem justícia als desvalguts, sense fer cas de les aparences, de manera que el Messíes “s’armarà de justícia i se cenyirà de fidelitat” i procurarà -i procurarem- una convivència pacífica que Isaïes dibuixa amb les metàfores conegudes, com la que anuncia: “el llop conviurà amb l’anyell”.
Sant Pau, en la Carta als Romans (15, 4-9) no es queda enrera: hem d’ acollir-nos mutuament, en una convivència unànim, d’acord els uns amb els altres.
Vol dir que la terra ja és el cel? No. Seria hipòcrita o irresponsable pensar que estem en la plenitud del Regne de Déu. La veritat és una altra, molt més exacta, i la proclama Joan Baptista en l’evangeli: “Convertiu-vos, que el Regne del Cel ja és a prop”. La terra no és el cel, però pot ser camí personal i comunitari vers el Regne de Déu. Regne de justícia, amor i pau, de goig i de llibertat.
Per tal que això no quedi en paraules, l’Església sol concretar la fe que s’expansiona en l’amor en una doctrina social que atansa la fe a l’acció pròpia dels cristians i de les comunitats. D’aquesta manera, la comunitat que anava a pregar a l’església de Sant’Egidio a Roma, es comprometia per objectius concrets. Un cop va crèixer, com un nou moviment arrelat arreu, va ajudar a assolir la pau a l’Àfrica portuguesa.
En el nostre país, els cristians ens podem fer aquest tipus de preguntes: què podem fer personalment i comunitàriament per tal que hi hagi menys atur? Què podem fer, junts amb molta d’altra gent, per tal que hi hagi una aposta col.lectiva per l’educació sobretot del jovent, amb la finalitat de sortir de la crisi, i per educación actualitzada (el “reciclatge”) de les persones en l’atur per tal que tinguin recursos per a trobar nous llocs de treball? El Baptisme de Jesús, “amb Esperit Sant i amb foc”, com diu l’evangeli d’aquest diumenge, és la força, massa oblidada, que ens impulsa.
2.) El 3er diumenge d’Advent (Gaudete) és el diumenge de l’alegria. Déu ve a salvar. Vaig fer un treball erudit sobre la salvació. Passats els anys en vaig fer un altre. Era més clar però encara era molt dens. Avui voldria dir amb convicció i de forma molt breu: amb Déu que salva, la crisi te una esperança: amb Déu que salva, el narcotràfic i la seva filla, la drogoaddicció, que degraden pobles i territoris, s’ enfrenta a la força major de Déu que ens mou a lluitar; amb Déu que salva, la mort de cada un s’obre a la vida eterna. Amb Déu que salva, el seu amor s’ens dóna cada dia, com diu el salm 42, 9.
L’alegria d’Advent és l’ alegria que Crist ve al món. Déu ens és amic i ens dona forces. “El vostre goig és la meva fortalesa”. Cal que Jesús amb Déu Pare i l’E. S. vingui de nou al món . Et desitgem de cor. Per això l’Església,cada any celebra i per tant actualitza la vinguda del Senyor al món. No és un ritus buit. És un anhel: Veniu, Senyor Jesús.
És també l’alegria que nosaltres fem bones obres. Si el Mestre i Senyor no ha parat de fer obres bones que donen alegria -“els cecs hi veuen, els coixos caminen”-, nosaltres què hem de fer? Llegeixo en la premsa que, a L’Hospitalet, un home -en l’atur- s’ha penjat al mig del carrer perque no podia suportar la situació de la seva família. Podeu fer molts comentaris: devia estar deprimit. I ho estava. Però Jesús arribava als malalts.
El meu comentari és: no explico aquesta història per fer-vos venir culpabilitat, sinó per a indicar el que pot arribar a ser el cristianisme d’aquí a poc. Una xarxa de relacions que arribi a tots els desvalguts. No dic que tots siguem creients, sinó que tots els de bona voluntat arribem a tots els qui ho necessiten.
