1. El cardenal Antonio Cañizares és un legionari espanyol. Així és aquest personatge eclesiàstic i polític segons les seves pròpies declaracions i actuacions.
2. Cañizares, essent arquebisbe de Toledo, va decidir celebrar la seva primera missa com a cardenal, el 27 de març del 2006, a l’Església Mater Ecclesiae, del seminari dels Legionaris de Crist a Roma. Aquesta congregació estava de moda i tenia influència llavors en cercles polítics i eclesiàstics de l’ultra catolicisme. El seu fundador, Marcial Maciel Degollado, era venerat en vida en aquests ambients que no volien veure el que molts deien sobre la seva pederàstia i disbauxes sexuals i econòmiques. Maciel (1920) va morir completament desacreditat el 30 de gener del 2008, només 22 mesos després que Cañizares celebrés la seva primera missa cardenalícia al seminari romà dels legionaris. Una decisió que posa en dubte el suposat olfacte pastoral del cardenal espanyol que predica la unitat d’Espanya com a valor moral.
3. El cardenal Cañizares “representa de manera nítida el nacionalisme espanyolista i és qui amb major èmfasi insisteix en la unitat d’Espanya com bé moral”, segons Jaume Botey Vallès, teòleg vinculat a Cristianisme i Justícia. Un llibre gruixut pot escriure's sobre aquest missatge polític “predicat” per Cañizares en els seus discursos a la trona i en els seus articles a “La Razón”. Botey, en l'informe “Iglesia catòlica y los nacionalismos en España”, posa, por exemple, en boca del cardenal Cañizares: “Amb l’aparició del protestantisme, l’Espanya del segle XVI serà el gran model de fidelitat a l’Església en la seva lluita contra l’heretgia. Sense la unitat dels pobles d’Espanya, aquestes grans empreses no haguessin estat possibles. La derrota del Islam a Lepanto fou possible perquè Espanya era una unitat política. Per això l’Espanya unida es fa mereixadora del títol de nació escollida per ser l’espasa i el braç de Déu”.
4. Libera nos Domine! Bon papa Francesc escolteu el poble de Catalunya, catòlics o no, poble pacient i pacífic, de mil·lenàries arrels cristianes.
5. El problema no és, com diuen alguns, si Cañizares parla català o si l’aprendrà amb classes intensives en un monestir. El problema de fons es de concepció eclesial i també de cultura cívica.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.