L’11 setembre inclou en els seus actes habituals la Missa de la Diada que com els darrers anys s’ha celebrat al matí a la Basílica de Santa Maria del Mar. Aquesta edició coincideix amb els 125è aniversari de la fundació de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, que organitza la missa des de 1886. Com s'ha recordat en la benvinguda, també s’escauen els 125 de la publicació de la “Visita Espiritual a la Moreneta” del bisbe Josep Torras i Bages que oferiex “les claus per treballar en la reconstrucció espiritual i temporal de Catalunya”.
Aquest any ha presidit la celebració el monjo Joan M. Mayol, el rector del santuari i responsable de la confraria de la Mare de Déu de Montserrat. En l’homilia ha recordat que en la proposta cristiana, el centre de les relacions humanes és “l’amor fratern” i “l’amor defuig l'esperit de discòrdia que tant mal ha fet en la nostra història”. Mayol ha demanat que aquesta proposta impregni també la política i l’Església: “massa sovint les discussions en política i en temes d'Església semblen més interessades a mantenir o ampliar les quotes de poder que buscar el bé del país o un anunci més coherent de l'evangeli”. Una referència al context actual que també ha reiterat en presentar la Visita Espiritual com un “full de ruta per a una reconstrucció espiritual i temporal de Catalunya” que “ens recorda que hem d'estar atents als enemics espirituals i temporals que en la societat i en l'Església són més nocius a dins que a fora, perquè la repressió o la persecució externa uneixen, en canvi, el que fa més vulnerable una societat són les lluites intestines i l'ambició abusiva en detriments dels més febles”.
En les pregàries s’ha recordat els “patriotes catalans” del 1714 i “els qui pateixen persecució per la defensa dels drets nacionals. També “per tots els qui s’hi oposen i no respecten el nostre país”.
La celebració coincidia amb els quaranta anys de la recuperació de la Missa de Diada després de la prohibició durant el franquisme. Els darrers anys ha anat recuperant públic i aquest any ha mantingut una nombrosa assistència. Entre els participants hi havia el director general d’Afers Religiosos, Carles Armengol, en el darrer acte oficial abans que dijous es publiqui el seu cessament al Diari Oficial de Generalitat.
La missa s’ha tancat amb la Visita Espiritual cantada i el Virolai.
Aquest és el text íntegre de l’homilia:
Missa de la Diada
Joan Maria Mayol. Monjo de Montserrat
En el relat del sant sopar narrat per l'evangelista sant Lluc que acabem d'escoltar trobem, germans estimats, al voltant de l'amor de Jesús que uneix i enforteix, dos elements torbadors, però molt reals que, en la història, portaren a Jesús a la creu i que avui continuen fent sentir el seu pes més feixuc sobre els empobrits del nostre món: l'ambició i la traïció.
Els romans ja havien aixecat un temple a l'ambició representada per mitjà d'una dona bella amb els peus nus vestida d'una vestidura verda, amb ales a l'esquena, però encorbada sota el pes de mitres, corones i diademes; precedida per un lleó, que marxava per la riba d'un mar on les ones estaven com a punt d'aixecar-se. Aquesta figura mitològica, a desgrat seu, no evoca sinó la limitació que l'home no vol acceptar; les ales mostren el seu anhel de transcendència que no pot atènyer per si mateix, i les corones i diademes, símbols de l'ambició, li són un pes que no el deixa viure dret. El lleó, que és símbol de noblesa, força i valentia, en realitat esdevé blasme i refugi inútil de la feblesa i inseguretat humanes que l'han esculpit.
A l'evangeli, les discussions entre els deixebles expressen molt bé com l'ambició fa malbé la cohesió i la fraternitat d'un grup humà. L'objectiu de la discussió entre els deixebles no cercava com anunciar millor el missatge de Jesús sinó qui era d'entre ells el més important. Aquest pecat dels deixebles no és nou, ve d'antic i malauradament perdura també en els nostres dies; massa sovint les discussions en política i en temes d'Església semblen més interessades a mantenir o ampliar les quotes de poder que buscar el bé del país o un anunci més coherent de l'evangeli.
Si parlem de la traïció, la podem veure immortalitzada en la falsedat d'un petó: el bes que Judes donà a Jesús aquella nit del primer Dijous Sant a l'hort de Getsemaní. La traïció és l'amor quan es perverteix intentant manipular i utilitzar l'altre pels propis beneficis. Força una situació perquè l'altre no pugui fer res més que el què interessa al traïdor. Judes orquestrà el prendiment a Getsemaní per forçar a Jesús a què es manifestés segons ell creia que ho havia de fer el seu messies, capaç de derrotar els romans amb algun signe o acció profètica que portés el poble a la revolució per desfer-se de la invasió romana. Però el messianisme de Jesús no és el dels homes sinó el de Déu, anunciat llargament en les Escriptures; no és una revolució més, és la revolució dels cors on l'amor és alhora principi, mitjà i fi. És aquesta una revolució que s'ha d'anar perpetuant en cada generació. Quantes vegades en política i en el món d'Església no es traeixen els principis justificant-ho tot per la fi que es persegueix?
L'aportació de la Lliga al món de la cultura i de la fe ha de recolzar-se, no en l'ambició que divideix i menys encara en la traïció que enfronta portant les coses a l'impossible, s'ha de recolzar en l'amor. Alerta, però quan parlem d'amor perquè en el nostre llenguatge habitual ho vol dir tot menys el que expressa l'evangeli amb aquest mot. L'amor que no inclou la noblesa espiritual de la persona i la justícia de les estructures socials en què es mou no és amor. L'amor de què parlem és l'amor que neix de la vida, la mort i la resurrecció de Jesús, és l'amor de Déu significat en les mans traspassades del ressuscitat, que manifesten la força sempre necessària del perdó i la noble escomesa mai del tot acabada de la justícia i de la pau.
Torras i Bages posa al centre de la Visita Espiritual l'amor fratern, que ve de Déu, com a camí per anar avançant en les relacions humanes, "ajunteu a tots amb cor de germans" diu el text. Un amor que defuig l'esperit de discòrdia que tant mal ha fet en la nostra història. Per això Torras i Bages ens fa demanar a Déu, perquè només pot venir d'Ell, l'honestedat de costums i l'esperit de la bona parla. Una política defensada en l'arbitrarietat dels judicis, la degradació del llenguatge i de les formes, reflecteix una preocupant buidor de valors humans i espirituals que són fonamentals per construir una societat fraterna i sense exclosos. La Visita Espiritual, avui com fa 125 anys, continua essent el full de ruta per a una reconstrucció espiritual i temporal de Catalunya, i ens recorda que hem d'estar atents als enemics espirituals i temporals que en la societat i en l'Església són més nocius a dins que a fora, perquè la repressió o la persecució externa uneixen, en canvi, el que fa més vulnerable una societat són les lluites intestines i l'ambició abusiva en detriments dels més febles.
La muntanya de Montserrat, com diu la Visita Espiritual, està voltada d'oliveres, signe de pau. El treball humà per obtenir el fruit preuat de l'olivera expressa molt bé el treball que suposa optar per la pau. Les oliveres de què parla Torras i Bages no són les que adornen els parcs i els jardins, el venerable bisbe de Vic vol recordar-nos, quan preguem la seva Visita a la Mare de Déu, que és a l'hort de les oliveres on Jesús començà a transformar, com qui premsa olives per treure'n l'oli, el pecat del món, fent del seu amor invicte el punt de suport per a tots els qui, com ens deia l'apòstol sant Pau a la primera lectura, volen anar vencent el mal a còpia de bé.
En el fons és prendre partit, o bé per l'ambició que no respecta res, o bé per la humilitat que no descuida ningú. El camí que ens mostra l'evangeli de Jesucrist és el de treballar, amb humilitat i fermesa, per la pau sense ambicionar per sobre dels altres ni en contra de ningú. No traïm doncs les nostres arrels cristianes que ens recorden la fita i ens donen la força per fer de l'amor a la Fe i al País, una tasca seriosa de fraternitat universal.
