Torno de participar en la taula rodona sobre arquitectura i espai sagrat que s’ha dut a terme dins el curs de “Simbologia religiosa a l’art i la cultura”, un dels cursos d’estiu que ofereix la Universitat de Barcelona amb la col·laboració del Centre d’Estudis Edith Stein. Estic molt agraït pel vot de confiança i també perquè ha estat l’excusa per poder sentar-me i treballar més a fons la relació arquitectura-teologia. A vegades cal posar-se o deixar-se posar fites, encara que siguin en forma de pastanaga acadèmica, per poder avançar en la reflexió.
Però la gràcia d’aquesta col·laboració ha estat precisament el format de taula rodona, ja que m’ha donat a conèixer la opinió de Mn. Jaume Aymar sobre la relació entre la religió i l’art, la immensa tasca feta per Mn. Martí Bonet en la difusió del patrimoni eclesial, i el recorregut històric-compositiu per alguns temples cristians que ha comentat el Dr. Jesús Oliver-Bonjoch (per cert, què bé dibuixa!).
També m’enduc les preguntes que han fet alguns dels aproximadament trenta i escaig inscrits al curs - tot un èxit tenint en compte la temàtica presentada en una institució pública -, els ha costat participar però ha valgut la pena. Em quedo amb tres qüestions sobre la taula.
1_ Sobre l’ús de la il·luminació artificial dels temples. Aquesta ha estat un qüestió que ha engegat en Jesús Oliver-Bonjoch, criticant l’excés lumínic dels espais religiosos que els acaben convertint en súper-mercat i, per tant, no ajuda a propiciar una experiència de trobada religiosa. (es perd tot el joc d’il·luminació natural i la seva simbologia)
2_ Sobre l’encert o desencert dels espais aconfessionals. Aquesta ha estat una pregunta que m’ha estat adreçada posant de referència espais com la Capella Abraham o la capella de la nova terminal de l’aeroport de El Prat i que no he sabut respondre amb claredat. El tema és poder fer un judici sobre espais que tenen intencionalitat, diguem-ne, “transcendent” però que no estan adscrits a una religió concreta. Com ja vaig escriure en els seu moment sobre la Rothko Chapel, aquest és un punt controvertit ja que apunta a què hi pot haver de transcendent en una composició arquitectònica aliena al fet institucionalment religiós.
3_ Sobre el paper que ha de tenir l’arquitectura en els espais celebratius. Ja cap al final ha sortit la polèmica Jesucrist vs Temple. Aquí també hi ha molt a dir. L’esquinçament de la cortina del temple indica el final de la separació d’espai sagrat (fanum) i espai profà (pro-fanum)? Des d’un punt de vista evangèlic, té sentit cercar espais amb intencionalitat estètico-religiosa o una sala assemblaria (tipus temple protestant com el que s’ha inaugurat recentment a Terrassa) ja és suficient?
Sigui com sigui, no m’he perdut la oportunitat d’encarregar el llibre “Simbologia religiosa en l’art occidental”... un altre llibre a la llista de les lectures estivals!
Tags
Institucions
