Torno de participar en la taula rodona sobre arquitectura i espai sagrat que s’ha dut a terme dins el curs de “Simbologia religiosa a l’art i la cultura”, un dels cursos d’estiu que ofereix la Universitat de Barcelona amb la col·laboració del Centre d’Estudis Edith Stein. Estic molt agraït pel vot de confiança i també perquè ha estat l’excusa per poder sentar-me i treballar més a fons la relació arquitectura-teologia. A vegades cal posar-se o deixar-se posar fites, encara que siguin en forma de pastanaga acadèmica, per poder avançar en la reflexió.
![](/sites/default/files/userfiles/image/Eloi%20Aran/simbologia%20religiosa.jpg)
Però la gràcia d’aquesta col·laboració ha estat precisament el format de taula rodona, ja que m’ha donat a conèixer la opinió de Mn. Jaume Aymar sobre la relació entre la religió i l’art, la immensa tasca feta per Mn. Martí Bonet en la difusió del patrimoni eclesial, i el recorregut històric-compositiu per alguns temples cristians que ha comentat el Dr. Jesús Oliver-Bonjoch (per cert, què bé dibuixa!).
També m’enduc les preguntes que han fet alguns dels aproximadament trenta i escaig inscrits al curs - tot un èxit tenint en compte la temàtica presentada en una institució pública -, els ha costat participar però ha valgut la pena. Em quedo amb tres qüestions sobre la taula.
1_ Sobre l’ús de la il·luminació artificial dels temples. Aquesta ha estat un qüestió que ha engegat en Jesús Oliver-Bonjoch, criticant l’excés lumínic dels espais religiosos que els acaben convertint en súper-mercat i, per tant, no ajuda a propiciar una experiència de trobada religiosa. (es perd tot el joc d’il·luminació natural i la seva simbologia)
2_ Sobre l’encert o desencert dels espais aconfessionals. Aquesta ha estat una pregunta que m’ha estat adreçada posant de referència espais com la Capella Abraham o la capella de la nova terminal de l’aeroport de El Prat i que no he sabut respondre amb claredat. El tema és poder fer un judici sobre espais que tenen intencionalitat, diguem-ne, “transcendent” però que no estan adscrits a una religió concreta. Com ja vaig escriure en els seu moment sobre la Rothko Chapel, aquest és un punt controvertit ja que apunta a què hi pot haver de transcendent en una composició arquitectònica aliena al fet institucionalment religiós.
3_ Sobre el paper que ha de tenir l’arquitectura en els espais celebratius. Ja cap al final ha sortit la polèmica Jesucrist vs Temple. Aquí també hi ha molt a dir. L’esquinçament de la cortina del temple indica el final de la separació d’espai sagrat (fanum) i espai profà (pro-fanum)? Des d’un punt de vista evangèlic, té sentit cercar espais amb intencionalitat estètico-religiosa o una sala assemblaria (tipus temple protestant com el que s’ha inaugurat recentment a Terrassa) ja és suficient?
Sigui com sigui, no m’he perdut la oportunitat d’encarregar el llibre “Simbologia religiosa en l’art occidental”... un altre llibre a la llista de les lectures estivals!
Tags
Institucions