Vés al contingut

Maria Bargalló: “No tinc una vivència gens idíl·lica de la natura”

(Josep Gordi –CR) Maria Bargalló és filla d’una família pagesa de Molins de Rei. Profundament arrelada a la natura i amb una forta vocació per la docència va estudiar Biologia i ha treballat durant 36 anys en el món de l’educació, exercint com a mestra i professora en tots els nivells educatius, des de l’educació infantil fins a la universitat fent formació del professorat. Cristiana compromesa, és consiliària d’ACO i des que es va jubilar col·labora amb Justícia i Pau.

La Seu de Manresa celebra el Mil·lenari de la redotació

(Basílica de la Seu de Manresa) La Seu de Manresa celebrarà el Mil·lenari de la seva redotació amb un programa d’actes —que s’iniciarà aquest juliol i s’allargarà fins al pròxim setembre— que inclourà una conferència, una missa, visites guiades al capvespre, un festival de microteatre dins el temple, un cicle de coneixement romànic i la inauguració de l’Espai Oliba, vestigi físic de l’època que es commemora.

Josep Miralles, testimoni de Jesús caminant pels carrers d’un barri

(Xavier Alegre) En Josep, pel seu tarannà afable, generós, ple d’amor i profundament marcat pel seguiment de Jesús, ha sigut un regal per a totes les persones que hem tingut la sort de tractar-lo, llevat d’aquelles a les quals molestava la seva opció clara per la justícia.

En recordar el seu pas per aquest món, el sentiment que ens domina és el d’un profund agraïment. I d’admiració. En primer lloc, per les coses que va fer, que són moltes, sobre tot des de que l’any 1983 va obtindré, a Paris, el doctorat en Sociologia. Però encara més per la manera com les va fer.

Fogueres de Sant Joan, combustió còsmica i existencial

(Francesc-Xavier Marin/ISCREB) Hi va haver un temps en què es valorava la tempo-sensibilitat: als canvis climàtics i la seva incidència en la naturalesa hi responia l’ésser humà adaptant-hi les activitats laborals, festives i religioses. En les societats agrícoles-ramaderes, el calendari era l’expressió directa de la incidència astronòmica-meteorològica sobre el temps viscut. Per això tantes festes estan lligades als cicles naturals. Es tracta, doncs, d’una combinació d’activitats i d’estats anímics que vivificaven les comunitats humanes. D’aquesta manera, la festa ha estat sempre una manera originària de mesurar el temps, d’ordenar-lo en anys-mesos-setmanes, en estacions, en solsticis-equinoccis..., de forma que s’establís una clara diferencia entre un temps festiu (dies fasti) i un altre d’ordinari (dies nefasti). El temps no era una qüestió numèrica sinó qualitativa, de forma que els canvis temporals se simbolitzaven amb ritus especials. Ja Mircea Eliade (El mite de l’etern retorn) parlava de la necessitat de destacar cíclicament determinades dates per celebrar els actes primigenis: així com les plantes germinen, creixen, fructifiquen i moren, també any neix, envelleix i mor per tornar a ressorgir. Qui controla el calendari (en llatí “llibre de comptes”) governa la vida. Commemorar és fixar en la memòria. Combinació de cicles astronòmics i existencials.

La Sagrada Família torna a aixecar la mirada

(Jordi Llisterri-CR) Entrar a la Sagrada Família fa aixecar la mirada. Això és el que han pogut tornar a experimentar aquest dissabte al matí els primers visitants del temple després de 114 sense estar obert a les visites. És l’inici de la “Fase Homenatge” de la reobertura del temple, els caps de setmana de visites gratuïtes. Com no podia ser d’altra manera, la primera visita ha estat un agraïment al personal sanitari.

Els bisbes parlen de la jornada per la responsabilitat en el trànsit

(GIEC) Diumenge 5 de juliol, sota el lema «El transport i la mobilitat: creació de treball i contribució al bé comú», se celebra la Jornada per la responsabilitat en el trànsit, promoguda pel Departament de la Pastoral de la Carretera de la Conferència Episcopal Espanyola, una Jornada amb motiu de la proximitat del Dia de sant Cristòfol (10 de juliol), patró dels conductors.

"L'escolta gratuïta, anònima i empàtica és la virtut del Telèfon de l'Esperança"

(Glòria Barrete –CR) Què podíem fer durant la pandèmia? Aquesta pregunta va planar sobre molta, molta gent. Les comunitats de vida religiosa, població de risc moltes d'elles, van limitar molt la seva tasca presencial i assistencial. El que sí van fer, i moltes d'elles ens ho han explicat, és fer trucades de telèfon, així com capellans, monjos i voluntaris laics. I no una ni dues, en molts casos centenars i inclús milers de trucades en còmput general.

La parròquia de Sant Pere d’El Masnou inaugura el nou columbari

(Coral Memorial) El Masnou ja compta amb un espai sagrat únic al municipi. La Parròquia de Sant Pere, ubicada a la Plaça de l'Església, 5, ha instal·lat un nou columbari per recuperar la tradició eclesiàstica d’acollir les cendres dels difunts en un lloc sagrat. L’espai de columbaris ha estat inaugurat i beneït el dilluns 29 de juny pel bisbe auxiliar Mons. Antoni Vadell. A l’acte també han assistit els feligresos de la parròquia.

Figures femenines a les tradicions religioses

(Monestir de Pedralbes) Continua la col·laboració entre el Monestir de Pedralbes i l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR), iniciada amb el projecte “Dones i religions: l’espiritualitat com a punt de trobada”. S’estrena el vídeo resum de les trobades que van tenir lloc ara fa un any al monestir amb 25 dones de diferents tradicions religioses i espirituals i es presenta un petit cicle d’activitats que tindrà lloc aquest juliol.

Joan Planellas: "La millor manera d’imitar els apòstols Pere i Pau és saber ser una Església de servei i de missió"

(Arquebisbat de Tarragona) El dilluns, dia 29 de juny, solemnitat dels apòstols sant Pere i sant Pau, i en el marc de la Festa major de Reus, l’arquebisbe Joan Planellas, va presidir per primera vegada l’Ofici solemne a l’Església Prioral de Sant Pere Apòstol de Reus que va ser concelebrat pel Prior i arxiprest, Joan Antoni Cedó i els preveres de la c