L’arribada de l’estiu suposa una oportunitat extraordinària per explorar el territori i endinsar-se en rutes desconegudes. Fer camí pot comportar una activitat física més que recomanable, però també una magnífica opció per descobrir i conrear l’espiritualitat. Per aquest motiu, Catalunya Religió proposa 8 camins espirituals per fer aquest estiu.
Camí Ignasià
El Camí Ignasià és un itinerari que ofereix l’oportunitat de viure una experiència de peregrinació, tot seguint el procés espiritual que va fer Sant Ignasi de Loiola, quan decidí d’anar a “contracorrent” i va emprendre el camí cap a Jerusalem, seguint el Camí Ral, que el portaria a Barcelona. Des d’allà pensava embarcar-se per tal de prosseguir la seva peregrinació a Terra Santa.
La iniciativa d’emprendre aquest camí prové d’un petit grup de laics i jesuïtes que es van proposar recrear el recorregut que el cavaller Ignasi de Loiola va recórrer l’any 1522 des de la vila de Loiola fins a la ciutat de Manresa, per poder seguir i experimentar el procés espiritual del fundador de la Companyia de Jesús.
El camí s’inicia a la casa natal d’Ignasi a Loiola (una torre-palau d’Azpeitia, al País Basc) fins al santuari de la “Cova de Sant Ignasi” a Manresa (prop del Monestir de Montserrat, a Catalunya). Després de la seva conversió espiritual a Loiola, Ignasi va sentir el desig ardent de seguir Jesucrist, com molts d’altres ja havien fet, i va abandonar la vida que fins aleshores havia portat com a fill d’una família de nobles.
Camí Oliba
El Camí Oliba va ser impulsat per l’Associació Rutes del Romànic - constituïda l’any 2002 amb la voluntat de promoure i donar a conèixer els valors artístics i culturals del romànic de les comarques del Ripollès, Moianès, Osona i Bages- per descobrir l’art romànic a través de la figura del Bisbe i Abat Oliba. De totes les tendències arquitectòniques i artístiques que han existit fins al dia d’avui, la més estesa és sense cap mena de dubte el romànic. Les comarques del Bages, d’Osona, i el Ripollès en són la mostra més fidedigna d’aquest vast patrimoni. Qualsevol dels pobles i ciutats que formen part de les nostres comarques té o ha tingut alguna església o edifici construït amb aquest estil. L’art romànic es presenta, doncs, com un element integrador de la Catalunya Central, i constitueix l’argument idoni per fomentar el reequilibri territorial i per donar a conèixer el paisatge, la gastronomia, la tradició del territori.
La ruta es planteja per tal que pugui ser accessible per a la gran majoria de visitants. És per aquest motiu que es pot recórrer amb diversos mitjans (a peu, en cotxe o amb bicicleta BTT) i es proposa una doble ruta. La ruta principal passa per més nuclis de població i, per tant, les etapes són més curtes i s’hi troben més serveis. En una part de la ruta principal es proposa una bifurcació amb un tram de ruta secundària per a gent més experta i que transcorre per un paisatge de gran bellesa, però amb un grau de dificultat afegit.
A Banda d’aquesta dualitat, el Camí Oliba es vertebra en quatre etapes -essent la quarta la bifurcació de la ruta secundària, que pren el GR-151.1 des de Tavertet fins a Sant Joan de les Abadesses-: la primera etapa coincideix amb el camí de Sant Jaume i s’inicia al Monestir de Montserrat, o bé a Manresa, fins a la ciutat de Vic; la segona etapa té el seu inici a Vic i condueix fins a Sant Joan de les Abadesses, tot passant per Ripoll; i, finalment, la tercera etapa parteix de Sant Joan de les Abadesses fins a les Basses de Puig Sec.
Ruta del Cister
La Ruta del Cister proposa descobrir l’espiritualitat cistercenca a partir de seguir les línies del triangle geogràfic traçat per la unió dels monestirs de Santa Maria de Poblet, Santa Maria de Vallbona de les Monges i Santa Maria de Santes Creus. L’enllaç dels tres cenobis facilita que el visitant, a més de deixar-se dur per la bellesa dels espais ideats per les premisses morals i estètiques de Sant Bernat de Claravall, puguin descobrir el territori de les tres comarques on s’ubiquen els monuments -l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Urgell- i les riqueses culturals, gastronòmiques i naturals que ofereixen.
La iniciativa va sorgir l’any 1989 de la mà dels governs de les tres comarques amb la clara voluntat de fer valdre el territori i incentivar que fos descobert per part dels visitants. Actualment, el sender de gran recorregut GR-175 indica el traç de la unió dels tres monestirs i disposa de rutes que es poden realitzar a peu o bé amb bicicleta BTT. La ruta permet al visitant gaudir de la natura, estimar el territori i submergir-se en la profunditat espiritual del carisma de l’orde Cistercenc.
Camí dels Monjos
El Camí dels Monjos és un camí d’origen medieval que connecta els monestirs benedictins de Sant Llorenç del Munt i Sant Cugat del Vallès. Segons una antiga llegenda, l’abat de Sant Llorenç del Munt va demanar autorització al bisbe de Barcelona per poder fundar una nova comunitat monàstica en un indret més productiu i fèrtil que el que envoltava el seu cenobi. El bisbe hi va accedir, imposant, però la condició que per establir-se en el territori que més els convingués no podrien travessar cap riu, torrent o riera. Aquest mandat del bisbe explicaria, de forma llegendària, per què el camí segueix la carena que separa la Conca del Besòs de la del Llobregat, o la dels seus afluents (el riu Ripoll i la riera de Rubí) sense travessar cap curs d’aigua.
El camí passa pels termes municipals de les de Sant Cugat del Vallès, de Sant Quirze del Vallès, de Terrassa, i, finalment, de Matadepera, unint totes aquestes poblacions del Vallès Occidental. El seu recorregut aproximat és d’uns 27,5 kilòmetres, i, actualment, està senyalitzat per la Federació d’entitats Excursionistes de Catalunya com a sender de petit recorregut PR-C 31.
Fins aquí les quatre propostes d'avui. Demà, podreu consultar els quatre camins restants.
