M'arriben, finalment, les Actes del IV Congrés d'Espiritualitat celebrat a Lleida, pulcrament editades per Publicacions de l'Abadia de Montserrat. El títol del llibre promet: La mística renova el món: el testimoni de Sant Pau. Entre la immensitat de llibres que es publiquen sobre espiritualitat, mística i fe no es pot passar per alt aquest volum, que conté belles i denses presentacions a càrrec de Martín Velasco i Armand Puig, entre altres.
L'edició, preparada com en altres ocasions per Agustí Borrell, recull les ponències i les comunicacions presentades en el citat congrés que vaig tenir ocasió de conèixer en pròpia pell perquè hi vaig ser convidat. Des del to vivencial fins a l'especulació filosòfica i analítica, hi ha una colla de registres que mereixen l'atenció. És una bona feina la que estan fent els Carmelites Descalços de Catalunya i Balears, sobretot tenint en compte el poc nombre de persones actives que tenen per treballar i la dispersió de mitjans que hi ha en la nostra societat.
La mística tractada en el volum és una mística encarnada, oberta a la història i al patiment de la humanitat, una mística que és unió, una profunda unió, no solament amb el Crist, sinó amb tots els éssers, humans o no humans, entesos com a expressions de Déu o manifestacions de l'Etern en el temps.
Especialment recomenable és la lectura de la conferència inaugural, obra de Martín Velasco. Hi dedica un apartat relativament llarg a l'anàlisi de l'espiritualitat laica i explora el pensament de tres autors: Luc Ferry, Comte-Sponville i Don Cupitt. El to del seu text és molt adequat, perquè lluny de desqualificar-la, mira de cercar els punt de connexió entre aquesta espiritualitat i l'espiritualitat cristiana i entén que aquest batec espiritual és un símptoma positiu, que expressa una profunda recerca que té múltiples expressions.
Els mateixos coordinadors del volum es fan eco d'aquesta recerca en començar l'obra: "La nostra societat està en recerca. Segurament perquè hi ha una forta insatisfacció, i moltes persones no acaben de trobar el camí de la felicitat ni el sentit de les seves vides. El progrés científic i tecnològic ha estat extraordinari en els darrers temps. Tanmateix, l'extensió del benestar material i de les seves possibilitats de consum no sembla haver portat un veritable augment del benestar personal" (p. 5). Així és. No es podia expressar millor.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.