El passat 23 de juliol em vaig desplaçar de Morgovejo, un petit poble de Lleó, fins a Burgos, per fer una conferència en la trobada anual que convoca l'Institut Emmanuel Mounier a la citada ciutat. Més d'una cinquantena de persones al voltant d'un sol tema: la llibertat. Les sessions, celebrades en el seminari de Burgos, van ser seguides amb interès i després de cadascuna va haver-hi un intens debat.
Em vaig abraçar amb Carlos Díaz, conegut filòsof castellà, impulsor del personalisme comunitarista a Espanya i un autor molt prolífic. Fa temps que ens coneixem i respectem. La darrera vegada ens vam trobar en un congrés a la Universidad Iberoamericana a Mèxic DF. El vaig trobar igual. Fa la impressió que els anys no passen per ell. Prenent un cafè, em presenta un deixeble seu, Luis María Salazar García, prevere de la diòcesi de Jaén i acabat de doctorar per la Gregoriana a Roma.
Per la meva sorpresa, em regala la seva Tesi, recentment editada en la Col.lecció Persona dins de la sèrie Acadèmica. És una obra dedicada íntegralment al pensament teològic d'un dels teòlegs més rellevants d'aquest país i més veloçment oblidats des de la seva mort, Juan Luis Ruiz de la Peña. N'havia sentit parlar, per primera vegada, en la Facultat de Teologia de Catalunya a partir de les classes d'antropologia teològica de Josep Maria Fondevila, S. J. Després, vaig llegir alguns de les seves obres sobre creació, antropologia i escatologia.
La tesi que em regalen és una obra ben travada, titulada Personas por amor. Un diálogo con la obra de Juan Luis Ruiz de la Peña. La tesi explora la seva concepció de la persona humana, inserida plenament en la filosofia personalista, però amb accents propis i originals que el doctorand sap posar de manifest. Tan debò aquesta obra sigui un estímul per seguir llegint Juan Luis Ruiz de la Peña, un teòleg que tot i la seva grandesa, va passar discretament, especialment, a Catalunya. En essència, la idea de persona en aquest teòleg "viene constituido formalmente por la relación que Dios ha querido establecer con cada ser humano; esta relación de auto-comunicación, que convierte a cada ser humano en el tú de Dios es una relación no debida a la naturaleza humana" (23). Qui en vulgui més, que el compri i el llegeixi. Val la pena.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.