Comunicació de la Santa Seu

A la Facultat de Comunicació Institucional de la Pontifícia Universitat de la Santa Creu s’ha celebrat aquesta setmana el VII Seminari Professional sobre les Oficines de Comunicació de l’Església, titulat Identitat i Diàleg. Sempre resulten interessants les iniciatives d’aquesta facultat, pionera en la formació de personal per al món de la comunicació eclesial a nivell d’institucions. El congrés ha estat ben viu i ha comptat amb participacions de nivell, però al capdavall tinc la sensació que, malgrat l’optimisme de molts relators, la comunicació a nivell d’Església continua sent una assignatura pendent. I no perquè hi faltin bons professionals, sinó perquè encara que ja totes les diòcesis comptin amb una delegació de mitjans, aquestes oficines estan en mans, molt sovint, de persones de bona voluntat però amb escassa preparació o nul.la professionalitat. Depèn, sempre, de la sensibilitat que el bisbe corresponent tingui. Si el bisbe entén la importància de la gestió comunicativa, no només posarà al front de la delegació de mitjans un professional competent, sinó que establirà amb aquesta persona un lligam fluid que li consenteixi ser propositiva i audaç.

Tot això es pot traslladar també a l’àmbit del Vaticà. Voldria, però, aclarir un cop més que en aquest cas no es tracta de la gestió que fa el p. Lombardi de la l’Oficina de Premsa de la Santa Seu. Sovint hi ha gent que em diu que amb en Joaquín Navarro-Valls tot era diferent i, amb això, dedueix que el mèrit era d’aquell portaveu i que l’actual no té la competència de l’anterior. La diferència, però, no rau en la capacitat de l’un o de l’altre, sinó en el diferent accés al pontífex que tenia Navarro-Valls, el qual, gaudia d’un fil pràcticament directe amb Wojtyla perquè aquest li ho permetia. En el pontificat actual, en canvi, a Lombardi no se li consenteix aquest tracte immediat, cosa que penalitza fortament la seva feina. D’altra banda, la Sala de Premsa no és un ens autònom. Depèn sempre de la Secretaria d’Estat. Ja ha passat més d’una vegada que en àmbit vaticà hagin sortit a la llum comunicats de premsa elaborats per persones que no s’ocupen de comunicació, comunicats que no han passat per les mans del director de la Sala de Premsa.

Es tracta d’una qüestió de mentalitat, d’entendre un cop més la importància dels mitjans en el món d’avui i de la necessitat d’una estratègia comunicativa per al Vaticà. A nivell operatiu, la carència d’aquesta estratègia reflecteix actualment, sobretot, una deficiència en la gestió del govern. I en cinc anys de pontificat les conseqüències són sota els ulls de tothom.