Salt: compromís per la interculturalitat

Salt és un poble amb més de 30.000 habitants. Un poble tradicionalment tèxtil, ara amb les fàbriques tancades, molt d’atur i sense perspectives de feina. L’associacionisme i el voluntariat és molt gran: més d’un centenar d’entitats socials, culturals i esportives. Dues parròquies. Hi ha un 43% d’immigració, que prové de països molt diversos. Fins a les eleccions l’ajuntament era socialista, ara és de CiU.

Des de les parròquies, que fan un treball conjuntat, des de Càritas Salt, amb un centenar de voluntaris, des de la Taula de Diàleg Interreligiós, amb tots els responsables i líders religiosos, des dels Serveis Socials municipals, des de les escoles i instituts i des de pràcticament totes les associacions i entitats, hi ha una voluntat molt clara i manifesta: apostem pel progrés en la bona convivència amb els nouvinguts, pensin com pensin. L’acolliment, el respecte i la defensa de la interculturalitat són valors cabdals. Els nouvinguts formen part del nostre poble, amb els mateixos drets i deures que els saltencs de sempre. Ja no hi ha marxa enrere, s’imposa la convivència en la diversitat. Cal anar mentalitzant progressivament els ciutadans que encara no ho tenen clar.

Evidentment, no tothom ho té clar i assumit. La convivència amb algunes persones immigrades, amb la diversitat de cultures, amb la manca de feina i amb la pobresa que va en augment, porta problemes. Un exemple recurrent, però real, és el dels veïns d’escala que han de pagar pels immigrants que no ho poden fer perquè amb prou feines poden sobreviure.

Fent una mica d’història, el conflicte de finals de febrer del 2010, difós i agreujat per la pressió mediàtica, neix d’una sèrie de robatoris i la sensació d’inseguretat per part d’alguns comerços i particulars, que, en un ple municipal, es queixen i creen aldarulls per fer sentir les seves reivindicacions de més seguretat. Algú acusa d’alguns robatoris a immigrants. Els marroquins se senten ofesos i manifesten públicament el seu desacord. Els mitjans de comunicació extremen les posicions.

Les dues parròquies, Sant Cugat i Sant Jaume, es reuneixen i es parla de la situació, juntament amb Càritas Salt fan costat als immigrants més desafavorits i a l’Ajuntament, que manifesta el compromís de trobar-hi solució proposant més atenció als immigrants i més seguretat ciutadana, però que no disposa de recursos suficients. Les dues parròquies fan públic el comunicat “Treballem pel respecte, el diàleg i la convivència”, que sintetitza el valor fonamental de la convivència i la defensa dels més desprotegits, i al qual se li dóna la més àmplia difusió, per contrarestar el clima de crispació i d’incertesa: “A partir dels fets conflictius d’aquests darrers dies en el nostre poble, dels quals s’han fet ressò els mitjans de comunicació, les dues parròquies de Salt reiterem la nostra voluntat de treballar pel respecte, el diàleg i la bona convivència entre els veïns, com ho fem des de la Taula pel Diàleg Interreligiós de Salt. La seguretat és un dret, com és un dret tenir un treball digne i ho és poder posar cada dia un plat a taula. Més que prendre partit, es tracta de fer costat a les persones més febles i desprotegides. La solució dels conflictes no es troba en els enfrontaments, sinó en el respecte i el diàleg, que asseguren una bona convivència. Recordem, en tot moment, l’anomenada Regla d’Or evangèlica, vàlida per a tothom: “Feu als altres tot allò que voldríeu que ells us fessin a vosaltres”.

L’Ajuntament dialoga amb totes les parts, amb el compromís, com s’ha dit, de més atenció als immigrants i més seguretat ciutadana. A les nostres parròquies, la relació amb els immigrants és un dels punts prioritaris dels objectius i del treball pastoral. Des del març, el clima de convivència és cada vegada millor i la situació cívica s’estabilitza completament.

Un altre fet més recent va portar a la tensa situació viscuda el passat mes de gener a Salt, que va començar amb el robatori d’una moto per part de dos nois marroquins. La policia municipal, que ja els coneixia, els va perseguir. Un dels nois es va escapar, l’altre va pujar fins al cinquè pis i, quan volia baixar pel pati interior per escapar-se dels municipals, va caure. El van traslladar a la UVI de l’hospital. Pocs dies després va córrer el rumor que ja era mort. Una bona colla de companys es van manifestar davant de la policia municipal cridant: “assassins” i van cremar contenidors. L’endemà, la nit del dissabte, dia 15, la situació es va agreujar: cinc cotxes i set motos cremats, parets emmascarades i una gran sensació d’indefensió, tot i la gran quantitat de mossos d’esquadra repartits pel poble.

Les associacions de veïns i les entitats convoquen una manifestació silenciosa pel dissabte 22 de gener. Tot i no veure-ho clar, ja que pot complicar el clima de crispació i poden venir grups radicals contra els immigrants. Aquella setmana va ser de molta tensió. El noi va morir. Hi va haver moltes reunions. Finalment es consensua el manifest que es llegeix al final i el lema de la manifestació silenciosa: “Volem viure a Salt en pau i bé”. A la manifestació hi van participar més de 3.000 persones, moltes d’elles immigrants, colze amb colze amb els saltencs de sempre. Va ser una lliçó de civisme i de voluntat de convivència, de respecte i de voler avançar junts.

En les darreres eleccions hi ha hagut uns resultats preocupants: tres regidors de PxC. Això vol dir que al darrere hi ha un nombre considerable de persones que els fan confiança. Cal desemmascarar la demagògia de fer creure que hi ha ciutadans de primera i de segona: uns amb més drets que altres.

La comunitat cristiana i les persones i grups més compromesos de Salt ens reiterem en el compromís per la interculturalitat. Els nostres veïns immigrants són treballadors, molts d’ells sense feina. Viuen en extrema pobresa. Són els que més necessiten el nostre suport. Volem afavorir l’intercanvi de cultures. En definitiva, apostem per la convivència a Salt, costi el que costi.

Fèlix Mussoll i Segura és rector de la parròquia de Sant Cugat de Salt i Delegat de Pastoral Obrera de Girona.