Fandema-Solidança

Havíem dit en el número anterior de L’Agulla (“Àfrica encara existeix”) que un ferry ens traslladava des de la part del Senegal a Gàmbia, just a la capital, Banjul. Gàmbia era colònia anglesa i passem del francés a l’anglès d’una vora a l’altra del riu. Una mateixa regió, dos estats, dues identitats polítiques fruit de les transaccions europees. Uns mateixos pobles i una mateixa cultura. Africa.

Des de fa dos anys, Solidança ha emprès un projecte d’intercanvi i cooperació amb un equip de dones de Tujerenk que volen sortir de la seva situació de dependència. Aprendre a cosir, a llegir i a escriure és un pas molt important de cara a poder guanyar uns diners complementaris per a l’economia i per a l’autosuficiència familiar. En la parcel·la cedida a Solidança, de 5.000 metres quadrats, a la ciutat de Tujerenk, no gaire lluny de la capital, s’ha pogut construir una petita nau amb sostre de palla i encavallats de fusta, per tal d’emmagatzemar la roba que periòdicament s’envia des d’aquí a Barcelona, en contenidor de 40 peus. Allà es descarrega al port i es ven a la menuda, en petits mercats, d’acord amb els seus propis codis comercials.

Quan informem a casa nostra de l’enviament a l’Africa de roba de segona mà, sorgeix immediatament el comentari negatiu que això malmet la seva pròpia indústria i els teixits tradicionals... Cal dir, aleshores, que des de fa molts anys la roba del Nord hi arriba de totes passades i la competència, actualment, només és dels intermediaris i ara també de tots els productes xinesos. De molt mala qualitat, per cert.

Fandema, la contrapart, fa un doble servei. D’una banda tanca el cercle de la roba recollida aquí perquè arriba allà, sense intermediaris. El benefici es reinverteix en el projecte. De l’altra, ensenya a produir –o ajuda a produir– els seus propis productes fets amb roba africana. A més, com altres cooperatives sostingudes per projectes missioners que fa anys que funcionen, s’estan elaborant artesanies en roba que més tard seran venudes en les nostres botigues del Nord. És el que fa Akh Ben al Senegal.

En la visita que hi hem fet hem aprofitat per posar en marxa un petit projecte de reg gota a gota. Encara que els pous donen aigua abundant és important transmetre la cultura de l’estalvi. Molt més si tenim en compte que l’energia elèctrica està produïda totalment amb plaques fotovoltaiques que fan anar tant el motor d’extracció de l’aigua com els ordinadors o la màquina de cosir. Començar un projecte amb energies renovables i netes és millor que crear dependències respecte a les energies fòssils cada vegada més cares i més escasses. Un motor de gasoil que molia blat ha quedat inutilitzat molt de temps justament per aquest fet: no era sostenible.

D’altra banda el projecte és de llarg abast. L’equip de set dones inicials s’ha ampliat a gairebé quaranta perquè ha funcionat la propaganda boca-orella. Fandema vol dir, més o menys, ajuda’t a tu mateix. I no solament hi aprens i t’hi relaciones sinó que pots ajudar a d’altres i et pots preparar per muntar el teu petit comerç. Pots revendre roba en els mercats. Pots aprendre a cultivar hortalisses. Uns joves han après a construir la nau de què hem parlat, i a fer-hi la instal·lació elèctrica... Així han començat un projecte empresarial. A partir d’ara es volen fer alguns cursos d’instal·lació fotovoltaica i de reg.

La Sílvia i el Malang, que són els líders del projecte, estan creant una xarxa de relacions impressionant. A través de l’Agència de Terres Llunyanes, faciliten el coneixement turístic de la regió i proposen un estil d’apropament a l’Àfrica des de la seva gent i donant suport als seus projectes. És el que podem anomenar turisme solidari. Ara, alguns dels visitants s’han ofert a col·laborar en el projecte Fandema, des del coneixement directe del que s’hi fa i del que s’hi pot fer. Tot a través de la relació personal i de les necessitats que manifesten ells mateixos i que esperen resposta.

El projecte Fandema-Solidança és un projecte petit i modest, però té la gràcia d’estar basat en la relació, en el compartir petits somnis, petites millores de la vida quotidiana. Establir una relació absolutament de tu a tu, sense pretensions, i partint del que hi ha, d’acord amb el que ells diuen i comparteixen.

Si la Sílvia i el Malang, ells mateixos, ja expressen aquest “maridatge” entre Catalunya i Gàmbia, Fandema-Solidança –amb la Irena, com a primera cooperant del projecte– és la síntesi d’un projecte social que aquí dóna feina als qui podrien estar exclosos d’oportunitats laborals i allà obre una nova porta a dones que no podien somniar un canvi positiu en el seu rol domèstic i en la seva economia familiar. De projectes així, jo en dic “cooperació homeopàtica”, és a dir, aquella cooperació petita que pot canviar alguna cosa del funcionament global. En això estem.

I això no és tot. Vam poder fer una bona incursió a la regió de Kassamance, a dins del Senegal, una regió massa lluny de la capital, Dakar, i massa cobejada per la seva riquesa de recursos naturals i, sembla, de recursos d’or negre, mai millor dit. Encara s’hi respecten els grans arbres, molts dels quals són sagrats i perviuen tradicions animistes amb perfecte convivència amb el cristianisme i l’islam. Poder acabar una visita fent una pregària benedicció com la cosa més natural i ecumènica és un goig que agraeixes. Africa et pot tornar amb escreix el que tu li dónes. La llàstima és que durant segles només s’hi ha anat per explotar-la.

Josep M. Fisa és capellà