El filòsof i teòleg Francesc Torralba reflexiona sobre l'existència de persones que actuen de referents i que són conegudes per la majoria de la població però també de persones que, des de l'anonimat, constitueixen autèntics exemples de vida.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.
Vaig néixer a Barcelona l’any 1967. Sóc doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona (amb Premi Extraordinari de Llicenciatura i Doctorat) i doctor en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya. Actualment sóc Director de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull. He publicat una cinquantena de llibres i he estat guardonat amb diferents premis d’assaig, entre els quals, cal destacar el Premi Josep Vallverdú, el Premi Joan Maragall i el Premi Serra i Moret. Part de la meva obra ha estat traduïda al castellà, al portuguès, al francès, a l’italià i a l’alemany. Participo activament en diversos mitjans de comunicació, col·laboro en el programa L’ofici de viure de Catalunya Ràdio i escric habitualment a l’Avui i La Vanguardia. Alguns dels meus últims llibres són: L’art de saber escoltar (2007), El sentit de la vida (2008) i Planta cara a la mort (2008).
