Actualment el milió i mig de palestins residents a la Franja de Gaza viu assetjat per l’estat d’Israel. Aquest va iniciar l’any 2007 un bloqueig il·legal que manté les fronteres tancades impedint l’entrada i sortida de la població palestina, també impedeix l’arribada de matèries primeres i subministraments bàsics a la franja. Això fa que hi hagi escassetat d’aigua i energia, dificultat en l’atenció a la salut i un gran augment de l’atur i la inseguretat alimentària.
El desembre de 2008 l’exèrcit israelià va iniciar una ofensiva militar contra la Franja de Gaza, al·legant voler evitar el llançament de coets Qassams des de la franja. Aquest atac, conegut com a “Operació Plom fos” va acabar amb la mort de més de 1.400 palestins (85% civils i més de 300 nens) i 13 israelians, milers de vivendes van quedar destruïdes i hospitals i escoles també van ser atacats. Tot això davant la mirada còmplice de la comunitat internacional que es manté passiva i no intervé davant els crims de guerra i les violacions de drets humans per part d’Israel.
Com molts recordareu, el maig del 2010 més de set-cents activistes de quaranta nacionalitats diferents van organitzar-se per donar a llum la Flotilla de la Llibertat, sis vaixells amb més de mil tones d’ajuda humanitària navegaren cap a Gaza amb l’objectiu de trencar el bloqueig que l’estat d’Israel imposa a la franja des de l’any 2007. Violant les lleis internacionals, la matinada del 31 de maig la flotilla va ser atacada per l’exèrcit israelià en aigües internacionals i nou persones van ser assassinades.
Fruit de la participació d’alguns ciutadans espanyols i catalans en aquesta Flotilla i davant la necessitat de seguir lluitant en solidaritat amb el poble palestí i contra la impunitat d’Israel neix Rumbo a Gaza. És una iniciativa de la societat civil que, conjuntament amb altres organitzacions d’arreu del món, té l’objectiu d’enviar aquest mes de maig una Flotilla de la Llibertat II, per tal de portar ajuda humanitària, denunciar l’ocupació que viu la població palestina i trencar el bloqueig que aquesta pateix.
Tot i que l’objectiu pugui semblar descabellat i utòpic, és possible. De fet l’agost del 2008 el Free Gaza i el Liberty, dos vaixells amb quaranta activistes, incloent-hi una catalana, va aconseguir arribar a les costes de Gaza. Amb aquest fet va quedar palès que la gent corrent, si té una voluntat ferma, fe profunda en els drets humans i una bona organització, pot vèncer un bloqueig il·legal imposat per un dels exèrcits més poderosos del món.
Jo vaig decidir implicar-me en la iniciativa Rumbo a Gaza després d’una estada a Cisjordània que vaig fer aquest agost amb la Brigada Nagi al-Ali de Santa Coloma de Gramenet. Allà vam poder viure de primera mà la situació del poble palestí i les violacions dels drets humans que es produeixen diàriament al territori. Arran d’això molts vam sentir la necessitat de no quedar-nos amb els braços plegats i fer quelcom útil per a canviar la situació que havíem viscut a Palestina. Quan en terres palestines preguntàvem què necessitaven o què volien que féssim, ells ens contestaven que havíem de tornar al nostre país i explicar allò que havíem viscut i des d’aquí fer pressió als governs per a posar fi a l’ocupació de Palestina. Així intentem i intentarem fer-ho, perquè com va dir l’escriptora india Arundhati Roy: “El problema és que una vegada ho veus, no pots deixar de veure-ho. I una vegada que ho has vist, guardar silenci, sense dir res, es converteix en un acte tan polític com denunciar-ho. No hi ha innocència. De qualsevol manera, ets responsable.”
Marina Renau Cerrillo és estudiant de Medicina
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.