Salta al contenuto principale

L'escriptor londinenc John Berger, mort a París el 2017, és l'autor del llibre Maneres de mirar. Sosté que «l'acció de veure precedeix la paraula. El nen mira i reconeix abans de saber parlar». Quines mirades tenim sobre el món educatiu? Tenen importància les paraules que el defineixen? En una reunió recent, professionals de l'educació vam compartir reflexions sobre models educatius. Tres preguntes van estructurar les competències i habilitats: Qui soc?, Què em fa feliç i em fa créixer?, i Com puc transformar el món? Cadascuna es va vincular a un infinitiu: descobrir, gaudir i transformar, el que va generar debat. Especialment, com interpretar "gaudir" en un context formatiu, atès que els qui dialogaven eren majoritàriament educadors.

Quin és l'objectiu essencial d'una escola? Hi ha maneres de mirar, cadascuna amb paraules clau. Per a alguns, l'educació s'ha de centrar en el que l'alumne gaudeixi, s'ho passi bé i sigui feliç. De vegades, es confonen objectius amb resultats. Si gaudir és el més important, alternatives més atractives que una aula són fàcils de trobar. Per a d'altres, l'objectiu principal és aprendre, i el fet d'aconseguir-ho genera el gust de saber-ne més. Aprendre en un clima afable i exigent aporta satisfacció i alegria en nom del desenvolupament personal. Implica esforç, superar dificultats, afrontar frustracions, compartir projectes i celebrar progressos. En el fons, es tracta d'aprendre a viure. Com diu l'Eclesiastès: «Tot té el seu moment, i cada cosa el seu temps sota el cel» (3,1). No cal renunciar al gaudi, sinó valorar-lo com una conseqüència, no com un objectiu.

La felicitat és com la cua del gat. Qui la busca acaba girant al voltant de si mateix. En canvi, si el gat viu i avança, la cua el segueix. La felicitat acompanya qui viu amb sentit i entrega. Si es busca el gaudi sense més, es cau en el parany de l'hedonisme. Aprendre és una altra cosa. Un pagès ho il·lustra millor: cal sembrar, cuidar la planta, ser pacient, deixar créixer i, en el seu moment, collir. La tecnologia sovint fomenta la velocitat i el vertigen. L'educació, en canvi, s'orienta cap a la lentitud, la maduresa i la profunditat.

Dos grans pensadors aporten respostes a les preguntes inicials. Theodor W. Adorno adverteix que «l'exigència que Auschwitz no es repeteixi és la primera de totes en l'educació». Jacques Delors recorda que els quatre pilars de l'educació són: «aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a ser i aprendre a viure amb els altres». Dir les coses pel seu nom, sense cotó fluix ni edulcorants, és una bona pràctica. En definitiva, es tracta que els alumnes siguin subjectes responsables de la seva pròpia educació.

Gruppi

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.