Jesús anà a Natzaret, el seu poble, acompanyat dels seus deixebles. El dissabte, començà a ensenyar en la sinagoga. Tothom, en sentir-lo, se n’estranyava i deia:
“¿D’on li ve tot això? ¿Què és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen per les seves mans? ¿No és el fuster, el fill de Maria, parent de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves parentes, ¿no viuen aquí entre nosaltres? I se n’escandalitzaven. (Marc 6,1-3)
Allà, en el teu poble de Nazaret,
els teus veïns et recordaven com el fuster,
aquell que els arreglava els desperfectes a les seves cases senzilles,
o els eixamplava el corral per al bestiar,
els construïa algun petit moble quan feia falta,
adobava les eines del camp,
o en feia de noves si calia.
I que anava també pels pobles del voltant
oferint els seus serveis.
Tenies feina, sí, no hi havia problemes en aquest sentit.
Havies treballat amb el teu pare durant molts anys,
i darrerament, després de la seva mort,
havies assumit el taller tu sol,
tot i que segur que la teva mare Maria devia venir sovint per allà,
a donar un cop de mà si calia.
I després te n’havies anat.
Havies deixat Maria acomboiada per la familia,
i te n’havies anat, primer, a veure Joan, a les vores del Jordà,
i t’havies unit a la gentada que hi havia allà aplegada,
que desitjava un canvi, un canvi de vida, un canvi de societat,
un canvi d’esperances, un canvi marcat pel Déu alliberador.
T’havies unit a ells, als que volien canviar.
Joan t’havia batejat,
I tu havies iniciat la teva missió,
la missió que senties que el Pare t’encomanava.
i vas tornar a Galilea, i et vas arribar al teu poble,
i en el teu poble et van rebre recordant qui eres:
tu eres el fuster, aquell fuster que, estranyament,
anava ara pel món anunciant
aquella esperança que semblava impossible:
anunciant l’arribada del Regne de Déu,
la vida nova, la societat nova.
Senyor Jesús,
avui et volem invocar amb aquest nom meravellós:
el fuster que anuncia i fa realitat el Regne de Déu.
Senyor Jesús,
nosaltres, treballadors i treballadores que et mirem
des de la distància de dos mil anys,
ens sentim profundament identificats amb tu,
fuster de Natzaret,
i, com tu, ens sentim cridats a continuar la teva obra:
anunciar i fer realitat el Regne de Déu.