Benvolgudes, benvolguts: iniciem avui a les escoles el segon trimestre del curs, tot just al llindar d’un nou any. Us enviem el nostre millor desig de felicitat i d’esperança. És un any marcat per la celebració del Jubileu. El dia primer de gener, al seu missatge per a la LVIII Jornada Mundial de la Pau, el papa Francesc afirmava que el “Jubileu és un esdeveniment que omple els cors d’esperança”. I fent referència a la tradició jueva en la que es remunta al “jubileu”, recordava que la crida que es feia “havia de ressonar idealment a tot el món (cf. Lv 25,9), per restablir la justícia de Déu en diferents àmbits de la vida: en l’ús de la terra, en la possessió dels béns, en la relació amb el pròxim, sobretot respecte als més pobres i als qui havien caigut en desgràcia. El so de la banya recordava tot el poble —a qui era ric i a qui s’havia empobrit— que cap persona ve al món per ser oprimida; som germans i germanes, fills del mateix Pare, nascuts per ser lliures segons la voluntat del Senyor (cf. Lv 25,17.25.43.46.55).
I expressava també un desig: que “el 2025 sigui un any en què creixi la pau. (…). Busquem la veritable pau, que és donada per Déu a un cor desarmat: un cor que no s’entossudeix a calcular el que és meu i el que és teu; un cor que dissipa l’egoisme en la promptitud d’anar a la trobada dels altres; un cor que no dubta a reconèixer-se deutor respecte a Déu i per això està disposat a perdonar els deutes que oprimeixen el pròxim; un cor que supera el desori pel futur amb l’esperança que tota persona és un bé per a aquest món”.
L’any que comença també ens duu novetats en la nostra quotidianitat. A finals de l’any 2024 es feia públic el Pla de Govern de la XV Legislatura, per al període 2024-2027, l’instrument de planificació política i estratègica de la que es dota el Govern per a dur a terme els seus objectius en el període definit.
Entre el conjunt de mesures previstes, en destaquem les que ens podran afectar de manera més directa, com per exemple les relacionades amb “l’Objectiu Estratègic 3.2”, que és el de “Millorar la igualtat d’oportunitats a través de l’equitat educativa, la gratuïtat de l’etapa de zero a tres anys i la reducció de l’abandonament escolar prematur”. És un objectiu que “es tradueix en accions que fomenten l’equitat territorial, el suport a l’alumnat amb necessitats específiques i el reforç dels recursos a les escoles, i que alhora promouen un sistema inclusiu i accessible per a tothom”. Les mesures d’aquest objectiu específic contemplen “impulsar el Pacte contra la Segregació i acordar un model de finançament equitatiu dels centres educatius en funció de les seves necessitats o complexitat per enfortir la igualtat d’oportunitats i l’equiparació progressiva entre centres del servei d’educació de Catalunya (…) revisar el Decret 150/2017 d’educació inclusiva per tal d’estendre’n l’aplicació al primer cicle d’Educació infantil, al batxillerat i als cicles formatius, i accelerar-ne el desplegament amb un mapa de recursos al territori”.
També hi dedica un objectiu específic a la formació professional, amb la voluntat de reforçar-la amb una oferta accessible, dual i integrada amb el teixit productiu. Però en les mesures específiques, el que contempla és “Incrementar l’oferta pública de formació professional (…), d’acord amb les necessitats del teixit econòmic, dels territoris i de la transició digital, social i verda”, si bé després parla d’ ”Ordenar i redimensionar el mapa de la formació professional augmentant els perfils qualificats més demandats pel teixit productiu i pels sectors tradicionals de difícil relleu i cobertura, tenint en compte les necessitats de les zones rurals” i d’ ”elaborar i executar el Pla estratègic de formació professional dual amb tots els agents implicats i desplegar-lo en la formació per a l’ocupació per incrementar el grau d’inserció i d’estabilitat laboral”.
No renunciem a insistir que, com diu el mateix Pacte contra la Segregació, “el dèficit de finançament del sistema educatiu, a més de ser inadequat per a les garanties de qualitat que han de prestar els centres sufragats amb fons públics, no contribueix a combatre i accentua la segregació escolar”. Per això, ens sembla interessant que el Pla de Govern incideixi en acordar un model de finançament equitatiu dels centres educatius en funció de les seves necessitats o complexitat per enfortir la igualtat d’oportunitats i l’equiparació progressiva entre centres del servei d’educació de Catalunya. Hi serem amatents en la manera de fer efectiva aquesta equiparació, bo i sabent que el camí iniciat en la millora del mòdul de despeses de funcionament, com també un increment de la dotació de personal, poden ser-ne una manera molt efectiva per arribar-hi. Tenim present allò el que el propi Acord de Govern recull: “És el Pla de Govern de tothom: un pla obert al diàleg i a la incorporació d’accions provinents del Parlament, dels agents socials i econòmics, de la societat civil i de la participació ciutadana”. Des de la Fundació Escola Cristiana ens posem a disposició per tal de continuar amb el diàleg i les reivindicacions que considerem justes i necessàries pel bé del sistema educatiu català.
Hi ha d’altres qüestions, totes elles importants i que afecten el nostre dia a dia, però que per raons d’espai esperem tenir l’oportunitat d’anar-les desgranant i comentant al llarg dels propers mesos.
Ara, a les portes d’aquest 2025, que cadascú de nosaltres miri de fer que sigui un any de fraterna solidaritat per a tots. A tots vosaltres, esperança i pau, perquè aquest és un Any de gràcia que prové del Cor del Redemptor. Bon trimestre!
