El mil·lenari de Montserrat ha copsat d’uns mesos ençà l’atenció dels mitjans -i de mig país- en celebrar els mil anys de la seva fundació, un fet que va tenir lloc un llunyà any 1025. És doncs el 2025, un any transcendental per a Montserrat, però també estan a punt de començar aniversaris i commemoracions relacionades amb la presència de relíquies a casa i de casa nostra. Tal com afirma l’estudiós Joan Arimany i Juventeny, "el 2025 serà un
any especial per commemorar alguns aniversaris lligats a l’arribada de relíquies a casa nostra que convé tenir presents".
I és que durant l’any que està a punt de començar es compliran 325 anys de l’arribada de les relíquies de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès, una ciutat que honora cada any el seu sant patró amb una de les millors festes majors del país. Les relíquies hi van arribar justament l’11 de setembre de 1700. Però anem també cap al Cap i Casal per parlar de Sant Oleguer, bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona. Aquest clergue barceloní va rebre el reconeixement oficial com a sant un 25 de maig de 1675, ja que fins al moment, la seva condició de sant era només popular. Aquest 2025 commemorarem doncs els 350 anys de la canonització oficial de Sant Oleguer.
El 2025 també farà 400 anys de la mort d’un dels vigatans més il·lustres -amb permís de Pilarín Bayés-, ja que Sant Miquel dels Sants moria a Valladolid un 10 d’abril de 1625. El sant trinitari, patró de Vic, moria lluny de casa i la seva ciutat natal esdevindria, mai millor dit, ‘la ciutat dels Sants’.
Un 6 de gener de 1275 (farà enguany 750 anys) moria Ramon de Penyafort, frare dominic nascut a Santa Margarida i els monjos el 1180. Com a dominic va ser sebollit al desaparegut convent de santa Caterina -on avui hi ha el mercat barceloní- i actualment les seves despulles es veneren a la catedral de Barcelona. Curiosament, s’escau que el Bisbat de Sant Feliu, on pertany la parròquia de Santa Margarida, està encapçalada des de fa poc per un bisbe dominic, una casualitat que ben segur facilitarà alguna commemoració molt més sentida.
I a casa nostra, els Claretians també estaran de festa grossa. Si aquest 2024 han celebrat els 175 anys de la fundació de la Congregació, que va tenir lloc un 16 de juliol de 1849, aquest 2025 podran celebrar els 75 anys de la canonització de sant Antoni Maria Claret. L’elevació als altars d’aquest teixidor de Sallent va tenir lloc a Roma el 7 de maig de 1950, essent un dels Sants catalans amb més relíquies escampades pel territori i que gaudeix d’una gran popularitat. Enterrat a Vic, els seus fills, com les Vedruna, també vigatanes, són coneguts popularment a partir del cognom del fundador.
Exposició de relíquies de Joan Arimany a Manlleu
I parlant de relíquies, aquests dies Manlleu és l’epicentre de la devoció als Sants catalans gràcies a l’exposició Reliquiae Sanctorum del Museu del Ter.
Una mostra sobre les relíquies dels sants a Catalunya inaugurada el passat 17 de desembre i que es podrà visitar fins al 2 de març de 2025. L’exposició forma part del programa Col·leccionant passions, un projecte cooperatiu entre diverses antenes de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya per tal d’incentivar el contacte entre el Museu del Ter i els col·leccionistes.
La mostra dona a conèixer les diferents classes de relíquies, els formats en què són presentades i la documentació que en fa referència, mostrant diferents exemples concrets de relíquies amb diverses tradicions des d’un punt de vista quotidià i de connexió amb el territori. Una instal·lació al centre de la sala suggereix el ritual de devoció al voltant dels sepulcres de sants, com el de santa Eulàlia o sant Ramon de Penyafort a la catedral de Barcelona i compta també, amb una proposta adreçada als visitants: intentar reconèixer Sants a partir dels seus atributs.
Joan Arimany, referent en l’estudi de les relíquies
Una passió feta estudi i col·lecció podria definir la relació de Joan Arimany amb les relíquies. Un món del qual n’és un gran coneixedor i divulgador, atès tot el que sap i aprèn, Arimany ho comparteix a través de la Revista que dirigeix i que compta amb més de 500 subscriptors.
Aquest gestor cultural osonenc especialitzat en religiositat popular projecta les devocions als Sants de casa nostra arreu del país i assessora i aconsella qui li ho demana des del Centre que dirigeix a Manlleu.
