Quantes persones pateixen exclusió residencial a la diòcesi de Barcelona? Quantes persones queden en pobresa severa un cop pagades les despeses d'habitatge? Quin percentatge de la població viu en un habitatge insegur? Fonamentant-se en respondre aquestes qüestions, Càritas Diocesana de Barcelona ha alertat, durant la ja tradicional roda de premsa de Nadal, sobre la crisi de l'habitatge que afecta el conjunt de la societat, però amb especial duresa les persones en situació de major vulnerabilitat.
Miriam Feu, responsable d’anàlisi social i incidència de l’entitat, ha remarcat que la problemàtica no només és la principal preocupació dels catalans, sinó que també s’agreuja per la manca d’ajudes: “Les ajudes no arriben al 0,1% del PIB català”. Això deixa moltes famílies en situació límit, especialment les que viuen de lloguer. “El Banc d’Espanya alerta que el 45% de la població espanyola que viu de lloguer es troba en risc d’exclusió”, ha afirmat.
“No podem parlar d’igualtat d’oportunitats reals per a infants i adolescents fins que no garantim un habitatge digne”
Segons el 9è informe FOESSA -que serà presentat completament a final del pròxim any 2025, i que es fa a les diòcesis des del 2009-, a la diòcesi de Barcelona, 203.000 famílies, que representen prop de mig milió de persones, pateixen exclusió social. La inseguretat en l’habitatge afecta el 6% de la població diocesana i té una principal incidència en famílies que compten amb infants i adolescents. Feu ha subratllat la gravetat de la situació: “No podem parlar d’igualtat d’oportunitats reals per a infants i adolescents fins que no garantim un habitatge digne”.
La responsable de Càritas ha exposat que un 15% de la població, unes 415.000 persones, cau en situació de pobresa severa un cop pagades les despeses relacionades amb l’habitatge. En el cas de les famílies amb fills, aquesta xifra augmenta fins al 25%.
Pel que fa a les condicions de vida d’aquestes famílies, un 25% (120.000 llars) es veuen obligades a viure en habitatges inadequats, on s’enfronten a problemes com insalubritat, amuntegament o entorns degradats. Això inclou famílies que resideixen en locals, soterranis, immobles sense accés a subministraments bàsics o espais sense llum natural.
“L'angoixa té un impacte directe en el benestar emocional dels infants”
A més, gairebé un 10% (47.000 llars) viu en habitatges insegurs. Es tracta de famílies que han de recórrer a habitacions de lloguer o viure acollides a casa de familiars o amics, sense cap títol acreditatiu. Aquesta situació les deixa en una incertesa constant, sense saber si seran expulsades d’un dia per l’altre. També tenen dificultats per empadronar-se o es veuen obligades a canviar d’habitatge diverses vegades en un mateix any. “L’angoixa que això provoca té un impacte directe en el seu benestar emocional”, ha advertit.
Eduard Sala, director de Càritas Diocesana de Barcelona, ha insistit en la necessitat d'humanitzar les dades per entendre la dimensió del problema: “Hem d’encarnar amb noms i cognoms les dades per poder comprendre l’impacte que té l’exclusió residencial. 1 de cada 4 persones a la diòcesi de Barcelona pateixen dificultats relacionades amb l’accés i el manteniment de l’habitatge”. Aquesta realitat és especialment greu per a les famílies amb infants, ja que “1 de cada 4 famílies amb infants i adolescents viuen en habitatges inadequats i gairebé el 10% viuen en habitatges insegurs”.
“No pot ser que les persones siguin desnonades de casa seva i l’administració no ofereixi una alternativa residencial digna”
El director de Càritas ha estat l’encarregat d’apuntar algunes de les propostes que l’entitat ha volgut fer arribar a les administracions. En primer lloc, ha demanat que es despleguin habitatges socials d’emergència de manera universal, amb l’objectiu que qualsevol persona en situació de necessitat disposi d’una solució residencial temporal per a evitar estar en situació de carrer. “No pot ser que les persones siguin desnonades de casa seva i l’administració no ofereixi una alternativa residencial digna. Ningú acceptaria que un infant no estigués escolaritzat, o que una persona accidentada no fos atesa pels serveis d’emergència mèdics. En canvi, com acceptem que hi hagi persones que acaben amb les maletes al carrer? Cal que s’ofereixi un espai on viure a aquestes persones fins que es tingui una solució a la seva situació”, ha indicat.
En segon lloc, ha demanat activar per part de la Generalitat, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i els ajuntaments totes les estratègies possibles per a garantir un parc d’habitatge social de lloguer sòlid i estable, amb l’objectiu de passar de l’actual 1,7% d'habitatge de lloguer social a Catalunya a, com a mínim, el 8% de la mitjana europea.
Finalment, s’ha proposat que les administracions promoguin subvencions i incentius fiscals pels propietaris, amb l’objectiu que mobilitzin el parc d’habitatge i promoguin els lloguers assequibles per tal que les persones més vulnerables puguin accedir a un pis de lloguer. Sala ha volgut deixar clar que aquestes propostes no han de ser una carta als Reis, fent referència a la campanya de Nadal de Càritas “Fes que una llar digna no sigui una carta als Reis”. “Dels papers no es poden construir llars. El compliment d’aquestes propostes són el desig de Càritas, però també el de les persones en situació d’exclusió social i residencial a la diòcesi de Barcelona. Però cal que no es quedin en desitjos, sinó que siguin un ferm compromís per part de les administracions, i que s’implementin el més aviat millor”, ha demanat Sala.
“Cal passar de la cultura de l’especulació a la del preu just si volem garantir el dret a un habitatge digne”
Sala ha posat èmfasi en la necessitat d’una política estructural d’habitatge que transcendeixi l’especulació: “Cal passar de la cultura de l’especulació a la del preu just si volem garantir el dret a un habitatge digne”. També ha reclamat l’aplicació efectiva de les lleis existents: “Del paper no se’n poden fer llars. Si no es dota una llei, no es pot resoldre el problema”.
Malgrat les limitacions, Càritas treballa per fer front a aquesta crisi amb iniciatives com la Fundació Habitatge Social, que gestiona 396 pisos unifamiliars i altres equipaments. “El 74% de les persones que atenem no disposa d’un habitatge digne”, ha afirmat Feu. No obstant això, l’entitat reconeix que la seva capacitat és limitada. Sala ho ha expressat amb claredat: “Podem abordar només una petita part de tota la gent que ens està arribant”.
“El 74% de les persones que atenem no disposa d’un habitatge digne”
Per això, Càritas col·labora amb altres entitats i insisteix en la necessitat d’una acció coordinada amb les administracions. “Sols no podem arribar enlloc”, ha dit Sala, demanant el desplegament d’habitatges socials d’emergència per evitar que les persones acabin al carrer després d’un desnonament.
El bisbe auxiliar de Barcelona, Javier Vilanova, ha remarcat la necessitat de garantir un habitatge digne com a pilar de la cohesió social i la dignitat humana: “Jesús va néixer sense un habitatge, però va trobar un lloc d'acollida. Aquest esperit d'acollir és vital; hem de posar-nos en la pell de l'altre i humanitzar l'habitatge”.
“Tenir fills no ha de ser un obstacle per accedir a un habitatge”
Vilanova ha subratllat que l'habitatge estable és essencial per a les famílies i ha destacat la importància de defensar la natalitat: “Tenir fills no ha de ser un obstacle per accedir a un habitatge. La natalitat és el futur, i sense habitatges dignes, hipotequem aquest futur”. El bisbe ha acabat amb un missatge d'esperança, recordant que, malgrat les dificultats, és possible un canvi si es treballa conjuntament: “Ens cal un compromís per veure l’habitatge com un dret fonamental. Quan parlem d’habitatge, hem de posar al centre la persona i treballar com una gran família per garantir aquest dret”.
