La Festa del Bisbetó és una de les tradicions més emblemàtiques del Monestir de Montserrat. Amb arrels medievals, aquesta celebració commemora la festivitat de Sant Nicolau, patró dels infants, i consisteix en l'elecció d'un escolanet com a "Bisbetó". La jornada combina solemnitat, simbolisme i alegria infantil, trencant la rutina diària i reforçant els vincles de la comunitat.
Una tradició amb història
Segons el folklorista Joan Amades, la festa s'insereix en un conjunt de celebracions pròpies de l’Advent i el Nadal, marcades per la inversió de rols socials, similars a les antigues Saturnalia romanes o a les "festes dels folls" medievals. Durant segles, aquesta inversió simbòlica es materialitzava en l’elecció de figures com el "Bisbetó" a les catedrals o l’"Abató" en monestirs i comunitats religioses, encara que actualment la festa ha caigut en desús en la majoria d’indrets on es duia a terme.
No obstant això, a Montserrat, es va entendre com un moment excepcional i es va mantenir com una tradició pròpia de l’Escolania, adaptant-la al context contemporani.
L’elecció i la preparació del Bisbetó
El procés electoral s’articula en dos passos. En primer lloc, s’inicia amb l’elecció d’una terna -és a dir, un grup de tres- escolans escollits entre els alumnes de 4t de primària, els més petits de l’Escolania. En segon lloc, el 22 de novembre, dia de Santa Cecília, patrona de la música, es duu a terme una segona votació per tria del Bisbetó entre els escolans triats prèviament en la terna. Aquesta dinàmica fomenta un esperit participatiu i democràtic entre els escolans, i, a més, permet construir un fort sentiment de grup entre els membres de la promoció. El bisbetó el revesteix el mateix dia de la seva elecció, quan, un cop escollit, es desplaça al despatx de l’Abat del Monestir on se li imposen el solideu, el pectoral i l’anell.
El 6 de desembre, dia de Sant Nicolau, es duu a terme la cerimònia de vestició, un moment solemne que marca el punt àlgid de la celebració. En aquesta cerimònia, el bisbetó rep per primera vegada la mitra i el bàcul.
La celebració del dia de Sant Nicolau
El dia de Sant Nicolau és ple d’activitats i moments especials que reuneixen els escolans, les seves famílies i membres de la comunitat de Montserrat. La jornada comença amb una missa matinal a l’altar major de la basílica amb totes les famílies. La missa matinal és un ofici on els escolans de Montserrat fan tot allò que la litúrgia els permet -dins la missa, fan d’acòlits, llegeixen les lectures, dirigeixen els cants i toquen l’orgue-. Anys enrere aquesta missa dedicada als escolans es feia cada dia, però, en l’actualitat, només es continua fent durant la festivitat de Sant Nicolau. Acabada la missa, els escolans comparteixen un moment de germanor on reben presents -que normalment són jocs i material escolar- de la mà dels Antics Escolans de Montserrat i de l’Associació de Mares i Pares de l’Escolania. Seguidament, els escolans comparteixen un dinar amb l’Abat i la resta de monjos de Montserrat. El menú d’aquest àpat és escollit pel bisbetó.
A la tarda, després del dinar, la celebració continua amb la representació de la Llegenda de Sant Nicolau -obra del P. Lluís Joanós- a l’atri de la basílica per part dels escolans més grans. Himne de Sant Nicolau (pare roda milans). La llegenda dona pas una processó, on el bisbetó, els escolans, i la resta de convidats entren a l’interior de la basílica. Allà, es canta l’Himne de Sant Nicolau -compost pel P. Àngel Rodamilans- i s’interpreta cantata en català composta pel P. Ireneu Segarra, acompanyada per un piano. Després de la cantata, l’Escolania fa un concert d’orquestra amb els escolans grans.
El tancament de la jornada
Per concloure la celebració, es compta amb el testimoni dels bisbetons de 25, 50 i 75 anys enrere, i, el d’edat més avançada, pren la paraula per felicitar el nou Bisbetó. També intervé la mare del Bisbetó en un discurs d’agraïment en nom dels pares d’escolans.
El Pare Abat clausura la cerimònia amb un parlament que remarca la importància de la tradició dins la comunitat. Finalment, es fa un sopar de germanor amb la comunitat.
Una festa que perdura
En l’actualitat, la Festa del Bisbetó és oberta a familiars i mitjans de comunicació, consolidant-se com una tradició viva que uneix solemnitat i joc, recordant l’esperit festiu i comunitari del Nadal. A més, la festa que perdura perquè s’erigeix en una eina per integrar un grup nou d’escolans -cal recordar que, com ja s’ha dit, el Bisbetó és elegit pels més petits de l’Escolania- i fomentar la cohesió entre les diverses promocions i edats que integren el grup coral montserratí.
