(Jaume Duch) Comencem avui un camí que ens portarà al pessebre de Betlem essent conscients de la llarga marxa vers "el cel nou i la terra nova". Sabem que creure vol dir avançar vers l'alliberament que ens ve del poder de Deu, manifestat en Jesucrist.
L’advent es un temps d’esperança, virtut centrada en la mateixa persona del Crist. Les seves dues manifestacions davant els homes, en la debilitat de la carn a Betlem, i en el poder gloriós de la que serà la seva segona vinguda, son anunci joiós de salvació. Les seves paraules i les seves obres van deixar ben clar que: "Déu vol que les coses canviïn, que la vida dels homes sigui més digna i feliç." Ell això ho anomena la vinguda del Regne de Déu, i que els homes per no equivocar-nos no podem badar, hem de canviar la nostra manera de viure i de pensar, hem de començar per purificar els nostres desitjos. Jesús deia: "Estigueu atents, viviu desperts." No es tracta de conjugar el verb esperar com el qui espera que li "toqui la rifa", o com el qui després d'uns dies de pluja espera que "torni el bon temps''. L’Esperança cristiana és audaç, ben definida, té com a objecte "el do que ens ve de Déu en Crist". Un Déu que sempre és fidel a les seves promeses.
Avui l'Evangeli ens fa mirar vers la fi dels temps. Els esdeveniments espectaculars i paorosos no són, però, més que el marc, el centre de l'escena esta ocupat pel Fill de l'home, vers ell s'ha d'orientar sempre la nostra mirada. El cristià, immergit en un temps descoratjador, com ho és el que estem vivint en aquests moments arreu del món, no ha de perdre el cap. Al contrari, ha de viure "amb el cap ben alt".
Viure desperts significa no caure en l'escepticisme i la indiferència davant de la marxa del mon. Viure desperts significa atrevir-nos a ser diferents, a no deixar que s'apagui en nosaltres el desig de buscar el bé per a tots. Viure desperts significa buscar Déu en la vida i des de la vida viure atents al seu projecte.
Naturalment, aquesta postura d'atenció i d'espera confiada que fa fugir la por no s'improvisa. Per tai que al darrer dia "no caigui, de sobte, sobre vosaltres corn un llac que ofega" és necessari viure en oració i en espera vigilant. El pensament sobre l’últim dia no ens ha d'impedir viure ara, ni tampoc ha d'aigualir el goig en la vida compartida. L'espera "vigilant" no significa fugir de l’existència quotidiana, significa fer atenció per "no caure en la temptació", es el que Jesús va recomanar als deixebles a l'hort de les oliveres (Lluc 22,40-4ó). L’oració i la vigilància representen la correcta orientació en la vida. És el que Sant Pau ve a dir en la segona lectura d'avui: cal viure amb una esperança purificada, una esperança orientada i una esperança creadora d'amor.
