La Fundació Comtal entrevista Natxo Orts, el seu nou director, descobrint la seva trajectòria personal i els nous reptes que encara la Fundació.
Hola Natxo, què tal? explica’ns una mica de tu, quina és la teva trajectòria…
Jo soc exalumne de La Salle, vaig tenir durant dotze anys la sort de ser alumne de La Salle Bonanova Després vaig continuar vinculat a la institució durant uns quants anys, i a partir de l’any 94, em vaig desvincular una mica de la institució i del dia a dia de La Salle.
Bàsicament, he estat molt vinculat al món de les ONG i de les entitats del tercer sector dedicades a l’educació social. He estat en diferents àmbits, sempre relacionats amb la infància i l’adolescència en risc d’exclusió, tant en centres residencials com en centres oberts, i he anat fent una trajectòria que, a poc a poc, m’ha anat donant bagatge suficient per conèixer el sector i les diferents maneres de dirigir les entitats.
En tot aquest progrés, fa quinze anys, vaig entrar com a director general de la Fundació Pare Manel, de la qual portava molts anys vinculat i vaig fer una trajectòria de tres cursos. Tot seguit, me’n vaig anar al Casal dels Infants, que és una entitat bastant referent a nivell del tercer sector i més amb la infància i adolescència, i vaig estar durant tres anys dirigint els centres de Badalona i Santa Coloma, per després acabar en una Fundació més petita, que es diu Fundació Germina on hi he estat nou anys.
He estat fent una mica tota aquesta part de prospecció del nou territori i posant en marxa i engegant els nous projectes, així en general tant a Santa Coloma i Badalona i després els últims tres anys he estat a Madrid obrint aquests centres. Ara fa sis mesos, se’ns va anunciar de què havíem de plegar en aquesta Fundació i em va sortir l’oportunitat de retornar a La Salle a través de la direcció de la Fundació Comtal.
Com està anant l’aterratge a la Fundació Comtal?
És tot un repte personal, perquè, tot i que no és una entitat molt grossa, sí que és cert que treballen moltes persones i treballen en àmbits molt diferents: tota la part de gestió, comunicació, voluntariat, captació de fons, la part comptable i econòmica, també hi ha la part residencial, tenim tant el pis d’acollida amb infants, adolescents i joves, com els pisos d’emancipació ja per joves que han deixat d’estar tutelats, tenim la part de formació i inserció laboral i la part socioeducativa, que és la part d’acompanyament fora d’escola a infants i adolescents del barri.
Tota aquesta amalgama de diferents projectes per mi suposen molta plasticitat per intentar entendre bé les necessitats de cadascuna d’elles, i, a vegades, he de dir que no és fàcil perquè s’ha d’estar pendent de moltes coses. Algunes que són noves per a mi, d’altres que potser conec més però, potser també estan fetes d’una manera que jo no estava acostumat i, en aquest sentit, l’aterratge és intens. M’ho prenc com un repte i intento ser prudent per tal de no cremar totes les naus a la primera volada, ja que només fa dos mesos que estic aquí, i tot i que és molt satisfactori, he de dir que en alguns moments és molt intens.
Quins són els puntals que destacaries que té la Fundació Comtal?
El capital humà. Hi ha persones molt vàlides, molt potents, molt flexibles, amb moltes ganes de créixer dins de la Fundació. Per mi el repte és com cuidar aquest equip i alhora fer-lo créixer per tal que puguem fer una millor feina, si és que és possible, d’acompanyament i atenció als infants, joves i a les famílies que anem atenent, i com som capaços de maximitzar els recursos, perquè aquest també és un altre repte que tenim, aconseguir amb els recursos que tenim fer la millor feina.
L’altre puntal, segurament, és que hi ha una part de gestió que fa molts anys que s’està fent, on tenim diversos suports a través de subvencions i convenis, i és una cosa molt potent. També, hi ha la part de reconeixement dins del territori, nosaltres estem situats al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. Crec que som una entitat de referència, tothom ens coneix, ens valora i tenim molt apamat aquest territori, i això és un potencial que tenim i que hem de saber explotar.
Tot i que ja sabem que hi ha un pla estratègic a seguir, quin és el principal objectiu que et fixes com a director de la Fundació?
El primer i el que ens crema una mica més és tota la part de captació de fons, ja que hem d’aconseguir que la Fundació tingui una mica més de múscul financer i aconseguir que les empreses i les persones que no ens coneixen ens puguin donar suport econòmic. És una tasca on moltes entitats estan evocant molts esforços perquè hi ha una situació canviant dins del tercer sector, bàsicament hi ha un conveni en marxa que millorarà les condicions que fa falta dels i les treballadores i això significa que hem d’aconseguir més ingressos, més enllà de què l’administració ens pugui millorar els seus contractes. Per tant, el repte és com contactem amb empreses, entitats i persones individuals, que ens puguin donar suport econòmic.
El segon repte és tota la part d’acompanyament als equips per tal que estiguin el millor possible. Aconseguir que hi hagi més cohesió d’equip, que tothom se senti partícip i que se senti còmode dins la Fundació aportant el millor possible des d’una confiança i un benestar personal que, per a mi, és una qüestió clau, que el benestar emocional dels treballadors i treballadores sigui el màxim per tal que, aquest, també pugui transmetre’s a les nostres persones participants.
Un altre repte fonamental com a entitat és estar pendent i amatents de totes aquestes noves necessitats que anem captant en el territori. Sabem que tot és complex, hi ha coses que són molt evidents, com tot el tema de l’habitatge, l’acompanyament a les persones migrades que arriben, tan adults, com moltes vegades menors, que potser estan acompanyats o no. Com nosaltres posem aquesta mirada a aquestes noves necessitats.
També tota la part de salut mental. Hi ha un canvi molt gran en els últims anys amb relació a l’atenció que volem donar com a entitats a la salut mental. Però és que realment veiem que és una cosa que cal abordar al màxim. I com us deia, aquestes són coses que s’apunten, però que poden sorgir altres coses. Doncs com tenim nosaltres la capacitat com a entitat de captar això i alhora donar resposta. Com donem resposta, de quins dispositius dotem el territori… i aquest és un altre gran repte.
