Quines necessitats estàs cobrint?

Edith Eger, segons el seu relat autobiogràfic que es pot llegir al seu llibre sacsejador La ballarina d'Auschwitz, treballava com a psicoterapeuta «amb una mare soltera amb cinc fills, que estava a l'atur i era discapacitada física a més de patir una depressió». Es va implicar de manera que ajudava aquesta mare de totes les maneres possibles. Mentre feia la cua a l'oficina de l'assistència social, sentint-se bona, generosa i lliure per l'ajuda que estava prestant, va brollar del seu interior una veu que li va dir: «Eddie, ¿quines necessitats estàs cobrint?». Afirma que es va adonar que la resposta no era «Les de la meva volguda pacient», sinó que la resposta era «Les meves». Fer coses per a la mare soltera li feia sentir-se bé amb si mateixa, però estava pagant sense adonar-se'n un preu, perquè estava incapacitant la persona a la qual volia ajudar. Va canviar la pregunta que habitualment formulava als seus pacients: «¿En què puc ajudar?» per «¿En què puc ser-te útil?». Una bona feina consisteix a acompanyar algú sense anul·lar-li l'assumpció de la seva responsabilitat, valor que es considera irrenunciable.
Les persones que es dediquen a les obres socials o a ser cuidadores, siguin educadores o treballadores socials, siguin psicoterapeutes o voluntàries, etc. corren el mateix risc que Edith Eger. Per això, és important que siguin conscients de les seves motivacions a l'hora de viure la seva solidaritat. Es lliuren generosament als altres o els utilitzen per cobrir les seves pròpies necessitats? En aquest cas, no empoderen les persones que viuen amb dificultats, sinó que cronifiquen la seva dependència. Poden ser ben valorats, fins i tot rebre l'admiració per la seva entrega i la seva proximitat amb les persones vulnerables o que viuen immerses en els seus problemes, però la seva actuació no deixa de ser autoreferencial. Cuidar els altres ve a ser complir la funció d'una cintra, és a dir, ser una bastida que sosté una volta, un arc en construcció, fins que es posa la clau. Actuació eficaç, però provisional. Estar en el moment just per després desaparèixer, perquè ja no cal. Ajudar les persones sense que deixin d'ajudar-se a elles mateixes.
Ser conscient és el primer pas per mantenir una relació amb les tres característiques bàsiques perquè sigui saludable: la veritat, l'amor i la llibertat. No n'hi ha prou amb una d'elles. Es requereixen les tres, integrades harmònicament, almenys en un nivell suficient. Algú pot ser determinant, fins i tot sense pretendre-ho, perquè una persona doni un gir important en la seva vida, realitzi un canvi substancial, superi un obstacle que podria semblar insalvable... Trobar aquest algú és un regal que no té preu. T'enfronta a la teva pròpia veritat, t’estima més enllà dels teus defectes i mancances, et respecta la teva llibertat per ser el que estàs cridat a ser. Jesús de Natzaret sanava les persones i les empoderava. Quan deia «aixeca't» significa que posava cadascú sobre els seus propis peus. Després afegia: «la teva fe t'ha salvat». Humilitat i discreció màxima del bon cuidador.