Audiència General 13 de novembre 2024
Cicle de Catequesi. L’Esperit i l’Esposa. L’Esperit Sant guia el poble de Déu a trobar Jesús la nostra esperança.
13. “Una carta escrita amb l’Esperit del Déu vivent: Maria i l’Esperit Sant
Estimats germans i germanes, bon dia!
Entre els diferents mitjans amb què l’Esperit Sant fa la seva obra de santificació de l’Església – La Paraula de Déu, Sagraments, pregària – n’hi ha un en particular i és la pietat mariana. En la tradició catòlica hi ha aquest lema, aquesta dita: “Ad Iesum per Mariam”, és a dir “a Jesús per Maria”. La Mare de Déu ens mostra Jesús. Ella ens obre les portes, sempre! La Mare de Déu és la mare que ens porta de la mà cap a Jesús. Mai la Mare de Déu s’assenyala ella mateixa, la Mare Déu ens assenyala Jesús. I aquesta és la pietat mariana: a Jesús guiats per la Mare de Déu que ens dona les mans.
Sant Pau defineix la comunitat cristiana com "una carta de Crist composta per nosaltres, escrita no amb tinta, sinó amb l’Esperit del Déu viu, no sobre taules de pedra, sinó sobre taules de cors humans" (2 Cor 3,3). Maria, com a primera deixebla i figura de l’Església, és també una carta escrita amb l’Esperit del Déu viu. Precisament per això, ella pot ser "coneguda i llegida per tots els homes" (2 Cor 3,2), fins i tot per aquells que no saben llegir llibres de teologia, per aquells “petits” a qui Jesús diu que són revelats els misteris del Regne, amagats als savis (cf. Mt 11,25).
En dir-li “sí” – quan Maria accepta i diu a l’àngel: “sí, que es faci la voluntat del Senyor” i accepta ser la mare de Jesús –, és com si Maria digués a Déu: “Aquí em tens, soc una tauleta per escriure: que l’Escriptor escrigui el que vulgui, que faci en mi el que vulgui el Senyor de tot”. En aquell temps, era costum escriure en tauletes encerades; avui diríem que Maria s’ofereix com una pàgina en blanc on el Senyor pot escriure el que vol. El “sí” de Maria a l’àngel – escrivia un conegut exegeta – representa "el cim de tot comportament religiós davant Déu, ja que expressa, de la millor manera, la disponibilitat passiva unida a la disposició activa, el vot més profund que acompanya la més gran plenitud".
Heus aquí, doncs, com la Mare de Déu és instrument de l’Esperit Sant en la seva obra de santificació. Enmig de la interminable riuada de paraules dites i escrites sobre Déu, sobre l’Església i sobre la santedat (que molt pocs, si n’hi ha, són capaços de llegir i entendre íntegrament) ens suggereix només dues paraules que tots, fins i tot els més senzills, poden pronunciar en cada ocasió: “Aquí em tens” i “fiat”. Maria és qui va dir “sí” al Senyor i amb el seu exemple i la seva intercessió ens empeny a dir també el nostre “sí” a Ell, cada vegada que ens trobem davant d’una obediència per implementar o una prova per superar.
En cada època de la seva història, però especialment en aquest moment, l’Església es troba en la situació en què es trobava la comunitat cristiana després de l’Ascensió de Jesús al cel. Ha de predicar l’Evangeli a totes les persones, però espera el “poder de dalt” per a poder-ho fer. I no oblidem que en aquell moment, com es llegeix en els Fets dels Apòstols, els deixebles estaven reunits al voltant de "Maria, la mare de Jesús" (At 1,14).
És cert que hi havia també altres dones amb ella en el cenacle, però la seva presència és diferent i única entre totes. Entre ella i l’Esperit Sant hi ha un vincle únic i eternament indestructible que és la persona mateixa de Crist, “concebut per obra de l’Esperit Sant i nascut de la Verge Maria”, tal com recitem en el Credo. L’evangelista Lluc destaca deliberadament la correspondència entre la vinguda de l’Esperit Sant sobre Maria en l’Anunciació i la seva vinguda sobre els deixebles a la Pentecosta, fent servir algunes expressions idèntiques en ambdós casos.
Sant Francesc d’Assís, en una de les seves pregàries, saluda la Verge com a "filla i serventa de l’altíssim Rei, el Pare celestial, mare del santíssim Senyor Jesucrist, esposa de l’Esperit Sant". Filla del Pare, Mare del Fill, Esposa de l’Esperit Sant! No es podia il·lustrar amb paraules més senzilles la relació única de Maria amb la Trinitat.
Com totes les imatges, també aquesta d’“esposa de l’Esperit Sant” no s’ha de prendre com absoluta, sinó presa per la quantitat de veritat que conté, i és una veritat molt bonica. Ella és l’esposa, però és, fins i tot abans, la deixebla de l’Esperit Sant. Esposa i deixebla. Aprenguem d’ella a ser dòcils a les inspiracions de l’Esperit, sobretot quan Ell ens suggereix “aixecar-nos de pressa” i anar a ajudar algú que ens necessita, tal com ho va fer de seguida després que l’àngel la va deixar (cf. Lc 1,39). Gràcies!
Traducció: Josep M. Torrents
