Tal com es va anunciar durant la darrera setmana, el Monestir de Poblet va dedicar el concert de cloenda del X Festival Internacional d’Orgue que cada any acull el cenobi cistercenc a les víctimes dels aiguats que han assolat l’horta sud de València. Tota la recaptació de les entrades pel concert, que va tenir lloc el passat dissabte 9 de novembre al vespre, es va destinar íntegrament a l’ajut per les víctimes de la DANA a les poblacions de Carlet i Alzira.
La tria d’aquestes poblacions no és fruit d’una coincidència, sinó que, com bé va explicar l’Abat de Poblet, Fra Rafel Barruè, en una al·locució inicial, hi ha un vincle molt fort entre aquestes dues poblacions i el monestir popoletà. “Per què Carlet i Alzira? Precisament per la figura d’un sant d’aquest monestir que ens uneix i agermana amb aquestes dues poblacions: Sant Bernat Màrtir” afirmava l’Abat.
Sant Bernat Màrtir, el punt d’unió entre Poblet i l’Horta Sud
Ahmet al-Mansur, fill del rei musulmà de Carlet, vivia a la cort del rei taifa de València durant el segle XII. En una missió diplomàtica a Catalunya, es va aturar a Lleida per visitar una parenta musulmana i, de retorn, va visitar el monestir de Poblet, recentment fundat. Segons la llegenda, el jove va restar encisat pels cants dels monjos resant matines, fet que el portà a convertir-se al cristianisme amb el nom de Bernat i a prendre l’hàbit cistercenc com a cellerer, amb la responsabilitat expressa d’atendre els pobres i pelegrins.
Amb els anys, Bernat va tornar a terres valencianes per predicar l’Evangeli als seus familiars. Tot i aconseguir la conversió de les seves germanes, no va convèncer el seu germà, qui els va fer perseguir i martiritzar a prop d’Alzira. Després de la conquesta de la ciutat pel rei Jaume I (que reposa eternament sobre uns arcs escarsers que sostenen el seu sepulcre al creuer de l’església de Poblet), els cossos dels màrtirs van ser descoberts i es va erigir una ermita en el lloc del seu martiri.
La figura de Sant Bernat Màrtir, monjo de Poblet, i les seves dues germanes Maria i Gràcia, han generat que, durant segles, una relació quasi fraterna uneixi aquestes poblacions amb el monestir. Precisament, és aquesta relació la que ha fet que el cenobi dediqui tots els diners de la col·lecta del concert a ajudar els seus germans valencians.
Un record constant per les víctimes
Just a l'inici del concert, a més d’explicar els motius que conduïen el monestir a ajudar aquestes dues poblacions en concret, l’Abat de Poblet també va dedicar un moment de pregària per les víctimes dels aiguats. Aquest moment va ser precedit per un minut de silenci rigorós que va inundar les tres naus de l’església cistercenca.
A les portes del temple, just sota l’orgue que va protagonitzar la vetllada, s’hi van dipositar unes capses de fusta on s’indicava que, qui ho volgués, podia fer una altra aportació econòmica, a més del preu de l’entrada del concert, per ajudar els damnificats pels aiguats.
Un concert de contrastos i virtuosisme
El concert va anar a càrrec de l’organista Martin Sturm, que va configurar un programa titulat Idil·li i Infern, una proposta ambiciosa que va alternar obres clàssiques de Kerll, Cabanilles, Bach, Schubert i Reger amb improvisacions pròpies, tot explorant els límits sonors de l’instrument. Els assistents van poder gaudir de la riquesa expressiva de l’instrument en un recorregut musical que anava del barroc la música simfònica i contemporània del segle XX, en un entorn que amplificava l’experiència espiritual de la vetllada.
El fil conductor del recital van ser les improvisacions que Sturm va anar alternant amb peces de música escrita. De fet, el concert va culminar en una gran improvisació final en homenatge a Anton Bruckner en ocasió del bicentenari del seu naixement. Aquestes improvisacions, plenes de contrastos sonors, van deixar una profunda empremta als assistents tancant un concert que, sens dubte, va posar al límit les capacitats musicals de l’orgue Metzler de Poblet.
