Vatican News Després d'un llarg i intens treball, la Comissió per a la Protecció de Menors -òrgan creat pel Papa en 2014 per proposar les iniciatives més adequades per prevenir els abusos a l'Església- respon a la crida de Francesc i publica aquest dimarts 29 d'octubre el seu primer Informe Anual sobre Polítiques i Procediments de Protecció. Unes 50 pàgines, quatre seccions, nombroses dades recollides en els cinc continents i en diversos instituts i congregacions religioses, i també en la pròpia Cúria Romana, a la qual es demana cada vegada més transparència sobre procediments i processos.
El sofriment i la curació de les víctimes
El document ha estat redactat per un grup de treball presidit per Maud de Boer-Buquicchio, membre de la Comissió i amb una llarga experiència en la defensa de menors. En la portada apareix un arbre baobab, símbol de la “resiliència”, la que han demostrat milers de víctimes en denunciar i lluitar per fer de l'Església un lloc més segur i recuperar la confiança perduda a causa d'aquests delictes. En elles, en el seu sofriment i en la seva curació, se centra el treball de tota la Comissió i el propi Informe.
Riscos i progressos
Més detalladament, l’Informe, diu, cerca promoure el compromís de l'Església amb una resposta “rigorosa” a la xacra dels abusos, basada en els drets humans i centrada en les víctimes, en línia amb les recents reformes del Llibre VI del Codi de Dret Canònic que estigmatitza el delicte d'abusos com una violació de la dignitat de la persona. El text documenta els riscos i els avanços en els esforços de l'Església per protegir els nens. També recull recursos i bones pràctiques per compartir a l'Església universal, i és una eina perquè la Comissió informi de les seves conclusions i recomanacions de manera sistemàtica per compartir-les amb el Papa, les víctimes, les Esglésies locals i el Poble de Déu.
Major accés a la informació
Entre les “necessitats” que assenyala el document està la de promoure millor l'accés de les víctimes i supervivents a la informació per evitar que es generin nous traumes. “Haurien de dissenyar-se mesures per garantir el dret de tota persona a qualsevol informació que el concerneixi”, sempre “respectant les lleis i requisits de protecció de dades”, diu el text. Que també reitera la necessitat de “consolidar i aclarir les competències de cada Dicasteri de la Cúria Romana per garantir una gestió eficaç, oportuna i rigorosa dels casos d'abusos sotmesos a la Santa Seu”, suggerint la importància d'agilitzar els procediments -“quan estigui justificat”- de dimissió o destitució dels responsables. També és necessari, segons l'informe, “un major desenvolupament del magisteri de l'Església sobre el seu ministeri de tutela”; estudiar les polítiques de danys i reparacions per promoure un enfocament rigorós de les reparacions; i promoure oportunitats acadèmiques i recursos adequats per als aspirants a treballadors de la tutela.
L'anàlisi de les esglésies locals
En la segona secció de l'Informe Anual, l'atenció se centra en les esglésies locals i es presenta una anàlisi de diverses institucions eclesiàstiques. En primer lloc, la Comissió reconeix la importància d'acompanyar als líders de les esglésies locals en la seva responsabilitat d'aplicar polítiques de prevenció i resposta. A continuació, garanteix “intercanvis de dades normalitzades” amb els bisbes locals i els superiors religiosos i explica que la revisió de les polítiques i procediments sobre tutela per part dels bisbes té lloc a través del procés ad limina a petició especial d'una Conferència Episcopal o d'un dels Grups Regionals de la Comissió.
Més concretament, Tutela Minorum examina entre 15 i 20 esglésies locals cada any, amb la intenció d'examinar tota l'Església al llarg d'un període de 5-6 Informes Anuals. Cada Informe inclou també l'anàlisi d'una selecció d'instituts religiosos. Les Conferències Episcopals en qüestió són: Mèxic, Papua Nova Guinea i Illes Salomó, Bèlgica i Camerun. Les Conferències que van realitzar visites ad limina durant el període de l'informe són: Ruanda, Costa d'Ivori, Sri Lanka, Colòmbia, Tanzània, República Democràtica del Congo, Zimbàbue, Zàmbia, Ghana, República del Congo, Sud-àfrica, Botswana, e-Swatini, Togo, Burundi. Els instituts religiosos assenyalats són els Missioners de la Consolata (femení) i la Congregació de l'Esperit Sant (masculí).
Falta d'instal·lacions i serveis
En la seva anàlisi de les Esglésies locals, la Comissió constata que “mentre que algunes institucions i autoritats eclesiàstiques demostren un clar compromís amb la protecció, unes altres només estan al principi d'assumir la seva responsabilitat institucional” enfront del fenomen dels abusos. En alguns casos, la Comissió constata “una preocupant falta d'estructures de denúncia i de serveis d’acompanyament" per a les víctimes i els supervivents, com exigeix el Motu proprio Vós estis lux mundi.
Desequilibris a les regions continentals
Les dades recollides per la Comissió a les regions continentals també mostren alguns desequilibris. Mentre que, d'una banda, algunes zones d'Amèrica, Europa i Oceania s'han beneficiat de “considerables recursos disponibles per a la protecció”, una part substancial d'Amèrica Central i del Sud, Àfrica i Àsia compta amb “pocs recursos específicament dedicats”. Per això, la Pontifícia Comissió considera essencial “augmentar la solidaritat entre les Conferències Episcopals de les diferents regions”, “mobilitzar recursos per a aconseguir estàndards universals de protecció”, “crear centres de denúncia i assistència a les víctimes/supervivents” i “desenvolupar una veritable cultura de la protecció”.
La Cúria Romana
En la tercera secció, l'atenció se centra en la Cúria Romana, que, com a “xarxa de xarxes”, podria representar una espècie de centre d'intercanvi de bones pràctiques en l'àmbit de la protecció per a les altres Esglésies locals: “L’Església", afirma l'Informe, “en l'acompliment de la seva missió de promoure els drets humans en la societat en general, interactua activament amb una sèrie de poblacions a les quals ha de garantir normes adequades de protecció”.
Transparència i recollida d'informació
El mateix organisme pontifici pretén promoure una visió comuna i recopilar informació fiable per fomentar una transparència cada vegada major en els procediments i la jurisprudència de la Cúria Romana en relació amb els casos d'abusos. S'assenyala que la Secció Disciplinària del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe ha compartit públicament informació estadística limitada sobre les seves activitats, i els autors de l'Informe sol·liciten accés a més informació. Altres accions indicades inclouen “comunicar les diferents responsabilitats de protecció dels diversos Dicasteris”; “promoure el desenvolupament d'estàndards compartits en tota la Cúria Romana”; “difondre enfocaments informats sobre traumes i centrats en víctimes i supervivents dins del treball dels dicasteris”.
Càritas en el punt de mira
L'Informe Anual presenta també els resultats de “estudis de casos” sobre les organitzacions Càritas: Caritas Internationalis, a nivell universal; Caritas Oceania, a nivell regional; Caritas Xile, a nivell nacional; Caritas Nairobi, a nivell diocesà. Reconeix la “gran complexitat” de la missió duta a terme per Càritas i els progressos realitzats en els últims anys en l'àmbit de la protecció; al mateix temps, existeixen “grans variacions en les pràctiques de protecció entre les diferents institucions”. Aquest últim aspecte preocupa a la Comissió.
La iniciativa Memorare
En l'Informe també es dona espai a la iniciativa Memorare, que durant els últims deu anys ha recaptat fons de les Conferències Episcopals i ordes religiosos per ajudar les Esglésies amb menys recursos. L'objectiu de Memorare és desenvolupar al Sud Global centres d'informació i assistència, competències per a la formació a nivell local, una xarxa local de professionals de la tutela.
L'informe detalla que en 2023, la Comissió va rebre per a Memorare una primera donació anual de 500.000 euros de la Conferència Episcopal Italiana (amb un compromís total d'1.500.000 euros); 35.000 euros del món religiós; la primera donació anual de 100.000 dòlars de la Fundació Papal (amb un compromís de tres anys de 300.000 dòlars en total). A més, la iniciativa ha rebut el compromís de la Conferència Episcopal Espanyola de donar suport als projectes triats per recomanació de la Comissió amb 300.000 dòlars anuals (el que suposa un total de 900.000 dòlars en tres anys).
*Si necessiteu contactar amb algun servei d'atenció a les víctimes d'abusos en l'Església, podeu trobar la manera de fer-ho aquí.
