"La paraula de Déu és viva i eficaç, és més penetrant que una espasa de dos talls que destria les intencions i t'enfronta amb la veritat." D'aquesta manera el Nou Testament presenta la Paraula de Déu. Si pretenem viure corn a deixebles de Jesús ens cal fer cas a aquesta paraula, sense regatejar el que ens demana per molt que costi, ella ens portarà la pau.
El jove ric del qual parla Marc a l'Evangeli d'avui no va tenir el coratge per considerar les seves riqueses corn sorra o fang sense valor i fer-se així, pobre entre els pobres a semblança de Jesús. Aquell jove sempre havia estat respectuós amb els manaments de la Llei i, per això, Jesús se'l va mirar amb tendresa i ii va proposar deixar les seves riqueses en un lloc segur corn ho son les mans dels pobres d'aquest mon. El jove es va fer enrere. Això és el que Jesús ens demana també a tots: posar-se al servei dels pobres. Aquest es "l'ull d'agulla" que cal travessar per seguir corn cal Jesús. Aquell jove no es va veure amb cor de passar per la porta estreta, i va ser per això que va marxar trist.
La proposta del mestre no menysprea els béns materials de la Terra, ens adverteix únicament del risc que suposa deixar-se ofegar per la quantitat de coses que podem amuntegar sobre nostre, impedint-nos així respirar corn cal. Jesús ens proposa viure una existència alliberada d'esclavituds, aquesta és una proposta revolucionària que va en contra de les falses seguretats que els humans inventem sovint.
Per poc que hi pensem, descobrirem la hipocresia de moltes proclames, no importa de quina ideologia política, que parlen de la importància dels valors de l'esperit i de la necessitat de justícia i solidaritat, però no amaguen el que els sembla fonamental, corn és: acumular el poder que el diner fa possible. El diner captiva sempre el cor dels homes, perquè sembla assegurar prestigi i poder per accedir a una felicitat duradora.
Ser pobre no vol dir no poder treballar ni tenir res de res. Tenir cor de pobre és acceptar que el que és meu, pertany també al qui no té res. Fer proclames en contra de la pobresa injusta és bo i està bé, però acceptar fer-se pobre amb els pobres es millor, encara que costa més.
Cal seguir Jesús tal corn ell vol ésser seguit: lliures i capaços de compartir. És possible que més d'una vegada ens preguntem: fins on cal seguir-lo? No tinguem por i no ens fem enrere. Deu no ens negarà la força per ser cristians, ens convida tan sols seguir aquell que essent Deu es va posar a la cua dels pobres, i, per això, és el Senyor.
