Gregorio Luri ha publicat aquest estiu passat el seu últim llibre Prohibido repetir. Quan Carina Ferreras li pregunta «A què es refereix amb això de prohibit repetir?», respon: «A tot. Repetir curs, repetir idees essencials per memoritzar-les, repetir metodologies que es consideren innovadores i són la repetició de pedagogies de principis del segle XX». L'autor presenta una visió crítica i argumentada de la situació actual de l'escola. Anteriorment, fa quatre anys, havia publicat un altre llibre La escuela no es un parque de atracciones, en el qual proposa una defensa del coneixement poderós. Daniel Arias Aranda, el desembre de 2022, va publicar un article titulat Querido alumno universitario de grado: te estamos engañando, que va donar origen a un llibre del mateix títol, publicat l'octubre de l'any passat i que es va presentar com una sincera i necessària anàlisi del sistema educatiu i de la universitat. Tornem a l'escola no universitària. Aquest mateix mes de setembre, Damià Bardera, professor de secundària, ha publicat Incompetències bàsiques. Crònica d'un desgavell educatiu, on explica el com i el perquè del malestar a les aules. Afirma que «el sistema educatiu és una mentida i ja no tinc ganes de ser-ne còmplice.». Es podrien afegir moltes aportacions en la mateixa línia crítica. Fa la impressió que s'han perdut els papers i s'ignora el guió.
Un pensament feble dinamita la qualitat de l'escola. Si el saber està ben plantejat, pot resultar estimulant i atractiu. Altrament, s'evita l' esforç i la superació. Es busquen camins de distracció com a passatemps. La capacitat d'atenció desapareix ja en els primers minuts. Per corregir aquestes mancances, s'enalteix la tecnologia. S'instal·len pissarres digitals, es parla de dotar d'ordinadors els alumnes... i, alhora, es va debilitant la dimensió humanitzadora de l'escola. L' avaluació respon més a criteris emocionals dels alumnes que a una valoració objectiva del seu aprenentatge. La tasca educativa és molt més que la informació. Els protagonistes són els professors i els alumnes, sense oblidar per a res la importància dels pares... La relació que entre ells s'estableix és insubstituïble. L'autoritat i el respecte es posen en entredit. La intromissió d'interessos polítics i socials en l' àmbit de l' escola degrada sovint el seu funcionament. El seu finançament continua sent deficient.
Malgrat que la realitat escolar es troba a l'ull de l'huracà, no podem abaixar la guàrdia. A l'escola es juga el present i el futur de la societat. Instrumentalitzar-la per posar-la al servei de finalitats alienes a la seva essència educadora és un frau i una irresponsabilitat. Es viuen temps d'incertesa. Tot és volàtil. No hi ha agafadors. Els indicadors baixen a mínims, com fins i tot els resultats de PISA. Els qui fan una tasca magnífica solen navegar a contracorrent. Els desafiaments són immensos i cal afrontar-los. Amb decisió i en profunditat. No podem renunciar a l'esperança.
