CR Berga ha acollit aquest dimarts el funeral de Josep Santamaria i Rovira, mossèn del bisbat de Solsona que va desenvolupar la major part de la seva tasca pastoral a la parròquia del Palau d'Anglesola. Santamaria va ser també al poble mestre de religió a l’escola i catequista. En el seu comiat l’alcalde de Palau d’Anglesola, Francesc Balcells, va remarcar com Santamaria “va arribar en temps que els aspectes civils i religiosos anaven de bracet i va saber adaptar-se als temps, essent valorat per creients i no creients”. Per això a la celebració s'hi van desplaçar un bon grapat de feligresos palauanglesolins, portant flors de la vila i els 4 goigs que va cantar amb els veïns durant trenta anys.
L’alcalde de Palau d’Anglesola li va dedicar unes paraules en el comiat que reproduïm a continuació.
A reveure, mossèn Santamaria, per Francesc Balcells
A reveure, mossèn. Ja us ho dèiem també fa 22 anys, quan vau pujar a Berga després de 3 dècades vivint i servint al Palau d'Anglesola. En aquella eucaristia festiva, cantada per la coral i l'agrupament escolta, us agraíem l'acompanyament que havíeu fet a la comunitat palauanglesolina des del 1972 fins al 2002.
Foren temps de canvis al país i a la vila i, enmig d'aquests canvis, "el mossèn" sempre hi era. Amb el tarannà humil, de mitja rialla i un xic sorrut, però sempre present. Quantes famílies us recorden a la vora de les persones malaltes, essent-hi amb una tendresa exquisida! I quantes i quantes vegades vau parar taula sota la mirada atenta de Sant Joan Baptista! Eren temps de misses: diàries, vespertines, misses d'alba... I és que celebrar l'eucaristia ha estat la força de la fe i de la vida de Mn. Santamaria, com han pogut gaudir també els seus companys residents de Nostra Senyora de Queralt.
Ben bé, mossèn Josep, formeu part de la fesomia del Palau. Un bon grapat de generacions de persones de finals del s. XX us recordem amb afecte perquè, a banda dels sagraments, us hem tingut fent catequesi, de mestre a l'escola a l'hora de religió, entre escolans, i també us hem vist a plaça per festes majors o a les processons.
Més enllà de la bonhomia innegable, de la predilecció pels malalts i una sornegueria pròpia, hi ha una actitud de mossèn Josep que volem fer-nos nostra: l'adaptació. Els temps canviants de la societat no bateguen al mateix ritme dels temps de l'església. Ell, segurament sense entendre els girs, deixava fer. I confiava. És així, per exemple, com va acollir l'agrupament escolta que va nàixer el 1996 vora la comunitat cristiana, omplint les misses de guitarres i sarau. El mossèn s'ho mirava atònit... i deixava fer.
Agraïm aquest bé de Déu d'anys essent un palauanglesolí més, vetllant per la parròquia i el poble sencer. Del 2002 ençà rebia puntualment la revista Avenç del Palau d'Anglesola a la residència i tot fullejant-la li agradava preguntar pels feligresos mentre seguia l'evolució de la seva estimada vila. En aquest raconet del Pla d'Urgell és on mossèn Josep ha fet la carrera més llarga i prolífica de pastor.
Agraïm de cor el vostre llegat, tot l'acompanyament, tota l'estima, que avui esdevenen pregària sincera d'acció de gràcies de tot un poble. Perquè us enyorem creients i no-creients que us hem conegut. Us veiem cantant una simfonia de goigs amb St. Blai, St. Joan, St. Roc, Sta. Llúcia, la Verge de les Sogues i l'estimada Mare de Déu de Queralt.
"Una bona persona i un bon capellà", resumia amb tota la saviesa del món una padrina de ca la Cileta. A reveure, mossèn Josep, i moltes gràcies per enriquir el poble amb el vostre ministeri i ser part del Palau d'Anglesola durant tants anys, ajudant-nos a ser bons ciutadans i cristians conscients.
