(Jaume Duch) Els habitants de Jerusalem, havent vist Jesús penjat de la creu, es preguntaren segurament: val la pena creure i seguir aquest mestre que ha acabat tan malament? Pensaven: ho esperaven tot d'ell però no la fi que ha tingut. La fe dels seus deixebles proclama, per contra, que aquella mort havia esdevingut per a molts causa de salvació. Déu Pare va donar la raó a Jesús, i el va ressuscitar. Aquesta va ser, i ho és encara per a molts, Ia proclamació que ha fet seva la família cristiana: Déu Pare, amb la resurrecció del Fill, ha revelat que donar la vida en servei d'amor és guanyar-la definitivament. Nosaltres, poc generosos com som, tendim més aviat a guardar la nostra vida i mirar que ningú ens la prengui.
En aquells dies, allà a Cesarea de Filip, Jesús va presentar als seus amics una enquesta d’opinió sobre la seva persona. Els va preguntar: "I vosaltres, qui dieu que soc jo?” Pere va gosar respondre ràpidament: "Tu ets el Messies'', però pel que es va veure de seguida, Pere no va preveure del tot el que implicava aquella afirmació. L’home que Pere tenia al seu davant no era el Messies que ell imaginava, Jesús ho va aclarir en dir que ben aviat seria portat pels caps del poble a la passió i a la mort.
Es així com els deixebles van començar a saber quin Messies era Jesús; ells mai havien pensat que el Messies hagués de sofrir i morir assassinat. Jesús va llegir en els ulls dels amics la seva sorpresa i els va prohibir, molt seriosament, que ho fessin saber a la gent, i va afegir: "Si algú vol venir amb mi, que prengui la seva creu i em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però qui la perdi per mi i per l'Evangeli, la salvarà.” L’únic que podem fer davant d'aquestes paraules desconcertants és fer crèdit a Déu, esperant comprendre el misteri de la redempció.
Avui, podríem preguntar-nos: corn contesto jo a aquella pregunta que Jesús va fer als deixebles? La resposta encertada la trobarem, segurament, si aconseguim apropar-nos més sincerament a Jesús, ell ens pot ensenyar fins on arriba el seu amor. Els qui s'acosten a ell no ho fan perquè se senten atrets per una nova i bonica doctrina, sinó convidats a viure d'una manera diferent, més arrelats en la veritat i amb un horitzó mes ample i mes ple d’esperança.
Jesús vol alliberar-nos d'intents poc encertats a l’hora de viure la religió; fanatismes cecs; desviacions legalistes; pors egoistes. Ell vol introduir en les nostres vides l’alegria de viure; la mirada compassiva envers les persones; la creativitat de qui viu estimant. Per trobar-nos amb Jesús, en la vida de cada dia, cal atrevir-se a sortir de la inèrcia i de la rutina; recuperar la llibertat interior; estar disposats a néixer de nou, deixant enrere els plantejaments rutinaris i buits d’esperança.
