Roger Vilaclara –CR L’Institut Químic de Sarrià (IQS) ha organitzat aquesta setmana un congrés internacional sobre l’aporofòbia, la por a les persones en situació vulnerable. Entre dilluns i dimarts s’han celebrat multitud de sessions informatives i de reflexió sobre la qüestió. Precisament, una de les conferències d’aquesta setmana ha estat sobre la intel·ligència artificial (IA) com a agent moral i el tractament de la informació respecte a les persones en risc d’exclusió social. Un treball que han presentat el jesuïta Llorenç Puig; Xavier Casanovas, membre de la Càtedra d’Ètica i Pensament Cristià de l’IQS i col·laborador del pòdcast de Catalunya Religió Indefugibles; Cristina Montañola; i Albert Fornells. En el seu treball, han estudiat la possibilitat que la IA pugui promoure l’aporofòbia.
Casanovas, Puig, Montañola i Fornells han provat quatre sistemes de IA generativa diferents: Chat GPT 3.5, GPT 4.0 a través de Bing, Llama 2 i Claude 2. A tots ells els han fet preguntes relacionades amb la vida dels exclosos i han analitzat l’opinió de les diverses intel·ligències. En concret, als quatre sistemes els han exposat tres situacions diferents amb una pregunta final.
I quina és la conclusió? Doncs en general, les quatre IA presenten les situacions de sensellarisme com una vulneració de drets bàsics, però no fan mencions específiques al dret a l’habitatge. Xavier Casanovas ha explicat que les propostes d’acció d’aquests sistemes són “de caràcter assistencial i personal” i mai reflexionen sobre possibles iniciatives que permetin canvis polítics o estructurals. “Les respostes són de caràcter genèric i demostren un gran desconeixement de mesures innovadores”, ha dit Casanovas.
Els motors de llenguatge generatiu “no presenten biaixos aporofòbics” amb l’ús de llenguatge respectuós, inclusiu i comprensiu. Ara bé, si plantegem les IA com a suport en la presa de decisions pel treball social cal tenir present que la majoria “no són capaces de fer una lectura interpretativa que tingui en compte les causes i les conseqüències d’una situació concreta”. “Poden ser un suport, però hem de tenir present en tot moment que tenen límits reals i que trobarem diferències segons la IA que usem”, ha conclòs Casanovas.
Des de l’IQS també s’han plantejat els eterns debats sobre la IA generativa: “És una eina positiva?”. Fornells ha explicat que es tracta d’una eina i que “depèn de l’ús que en fem”. “Tot té un doble fil, jo li puc preguntar a la IA, per exemple, com es fa una bomba i això no està bé”, ha dit.
Amb tot, les IA actualment disposen de filtres i capes de seguretat que no permeten respondre segons quines coses. “Són mecanismes per ser políticament correctes”, ha subratllat Fornells.
La pobresa: de l'individual al col·lectiu
A més de l’estudi aportat per l’IQS, en la sessió d’aquest dimarts sobre l’aporofòbia a la societat tecnològica també hi ha participat Ignasi Boada, de Blanquerna -URL. Boada ha parlat de la pobresa en el context de la societat tecnològica. “La gran transformació és el pas de la pobresa com a quelcom personal a com un fet circumscrit a la societat”, ha dit.
Carlos Alcântara, de la Universitat Tiradentes de Brasil, ha tancat la sessió parlant sobre el principi constitucional de fraternitat com a fil conductor de combat juridicopenal de l’aporofòbia.
El congrés internacional sobre l'aporofòbia ha acabat aquest mateix dimarts amb la clausura de la trobada, una taula rodona i una lectura d'un manifest en contra la por a les persones en situació de vulnerabilitat.
✔ 1st International Conference on Aporophobia so far.
— IQS (@IQSbarcelona) October 30, 2023
We want to thank all the speakers and attendees for coming.
More tomorrow! 🔛 pic.twitter.com/jWQrjaEJYv
