Marian Rojas Estapé, neta del que va ser ben conegut economista Fabià Estapé, és metgessa psiquiatra i investigadora Instituto Español de Investigaciones Psiquiátricas. Investiga les hormones especialment el cortisol i l’oxitocina. És divulgadora científica i va publicar un llibre que ha esdevingut un best seller “Com fer que et passin coses bones” (2019), fa conferències, comparteix vídeos a la xarxa molt visitats, i recentment ha publicat “Troba la teva persona vitamina” (2021).
Ella mateixa exposa com no es pot fer determinisme amb un món tant complex com és el de les hormones i que les coses no es poden reduir a bioquímica hormonal, que els comportaments humans son sempre més complexos, doncs disposem d’eines com la intel·ligència i la voluntat que permeten la llibertat humana. Tanmateix va estudiar durant molts anys una hormona, el cortisol, i els seus efectes sobretot la seva toxicitat quan és excessiu. El cortisol s’activa per moments de por o amenaça, real o representada. El cervell humà té aquesta característica d’activar igualment el sistema d’alerta encara que la situació o amenaça sigui representada o imaginada. Quan l’organisme està envaït pel cortisol això es manifesta en el comportament, en irritabilitat i estrès, entre altres efectes que inclouen la menor atenció a detalls, més ansietat, i a nivell biològic per l’afectació al sistema immunitari i la desregulació de la inflamació.
Hi ha d'altres hormones importants pel comportament com la serotonina, hormona de la felicitat i el benestar o la dopamina, hormona del plaer i la recompensa. La dopamina està involucrada en els circuits del plaer i l’addicció. Si bé té efectes positius com que permet posposar les recompenses, involucrant-se en la voluntat o també permet l’atenció com per exemple prestar atenció en la lectura o en una classe o conferència. S’activa per l’amor i el treball, però també per substàncies addictives i per les pantalles. Efectivament les moltes pantalles amb les que convivim poden tenir un efecte nociu. Ja se sap que les pantalles tenen molts estímuls que criden l’atenció immediata, i és per això -diu Marian Rojas- que no deixen desenvolupar bé l’escorça prefrontal en els nens i nenes. Suposen una intoxicació de cortisol que s’activa constantment amb els likes. El cortisol, té l’efecte de produir més angoixa, paràlisi i aïllament i pèrdua de ganes de relacionar-se.
L’oxitocina, que és la hormona de la lactància i el part, també s’activa per abraçades, vincles humans, riure amb la gent, reunir-se amb amics,... L’oxitocina -diu l’autora- fa baixar el cortisol. Es l’hormona de l’amor humà i del vincle, de la calma, serenitat i empatia. Així un entorn amable, relaxat, confiat, natural, activa la oxitocina.
De les moltes interessants reflexions dels llibres citats ens centrem en un aspecte, com esmentem en el títol. La pandèmia -diu la Dra. Rojas- ens ha portat a la “societat del cortisol”. Més pantalles, més pors i ansietats que van suposar-nos a tots una intoxicació de cortisol (angoixa, paràlisi, aïllament, pèrdua de ganes de relacionar-se). I d’altra banda van estar prohibides les vies d’escapament que podien suposar activar la oxitocina (trobades, vincles i contactes més personals). Hi ha doncs unes bases d’impacte hormonal en el que ha passat que han deixat i deixaran una petjada en la salut mental de molta gent. S’hauran de compensar aquests desequilibris quan acabi tot això, amb una més gran presencialitat, amb més trobades i més vincles personals.
Podem afegir també que, com les diverses tradicions religioses expliquen, la compassió i el perdó tenen un efecte en el benestar. L’oxitocina és també la hormona de l’amor i de l’empatia, que com exposàvem desactiva la por, l’ansietat, l’angoixa, les obsessions i la negativitat propis del cortisol. La generositat augmenta la serotonina i l’oxitocina. A més les “persones vitamina” -com diu la Dra. Marian Rojas- (amables, positives, properes) ens activen o recorden els nostres vincles afectius, necessaris per viure en un món més humà. Fins i tot, mirant-ho des d’aquesta vessant més fisiològica i hormonal, les religions tenen el seu rol en la recuperació de la post-pandèmia. En aquesta propera Setmana Santa i Pasqua, al costat de la litúrgia, la recuperació de molts costums i tradicions locals i familiars amb els vincles i celebracions que comporten, ens ajudaran ben segur en aquesta tan necessària regeneració.
